8 de juliol. Aquesta data està marcada en vermell per a la jet-set espanyola. Aquell dia Tamara Falcó i Íñigo Onieva es casaran, sempre que Onieva no faci de les seves, clar. El primer intent va sortir rana: hores després d'anunciar el compromís i de comprar-li un anell de 20.000€ es va fer públic el famós vídeo del futur marit morrejant amb una altra dona en un festival techno i elitista al desert de Nevada. El 98% de la població mundial, fins i tot els que no havien sentit a parlar mai del personatge, no es va estranyar gens ni mica. La llegenda d'Íñigo té la seva pròpia entrada a la Wikipedia: rei de la festa i osito amoroso amb les seves amistats femenines. La Tamara també la coneixia, però no va voler fer cas fins que no s'ho va trobar als nassos. La reacció va ser enviar-lo a pastar fang, però durant un "nanosegundo en el metaverso". Van acabar 2022 reconciliant-se i han tornat a anunciar boda. No volem ser malastrucs, però les segones parts...
Sigui com sigui, Tam i Oni ja estan preparant l'enllaç. I s'estan trobant amb un munt de problemes. Tant és així que van ajornar la data inicial prevista del 17 de juny a la segona setmana de juliol. Per què? Per problemes logístics, va dir la filla d'Isabel Preysler. Per una vegada a la vida ens la creiem: organitzar el casament no està sent gens fàcil. Millor dit, aquest casori. Havia de ser un esdeveniment 5 estrelles VIP superior, però tot apunta a una barreja entre "Esta casa es una ruina" i un Primavera Sound a les 5 de la matinada. És a dir, de glamur, poc. Més aviat indigne i molt allunyat de la imatge de milionaris que hi projecten.
Li rebenten el casori a Tamara Falcó i Íñigo Onieva: el palau El Rincón s'està caient a trossos
El convit serà al palau El Rincón, propietat de la marquesa de Griñón i que des de fa temps és a la venda per un preu de 7 milions d'euros. No la col·loca, però. El problema? Que s'està caient a trossos. Un desastre. Segons llegim al digital Informalia, l'edifici té un aspecte fantasmagòric i un manteniment inexistent, amb les rates convertides en les seves principals inquilines. Tocarà desinfectar-lo a fons, tot i que potser aquest no és el pitjor problema: de tots els lavabos originals, només un funciona. Si Tamara vol posar-lo en ordre i convertir-lo en un marc incomparable, haurà de desembutxacar molta pasta. I sembla que no estaria per la labor. Per això optarà per fer quatre feinetes per adequar algunes habitacions per tal que la parelleta pugui canviar-se de roba en unes condicions mínimes de salubritat. Però això no és el pitjor de tot plegat: la notícia més preocupant i fastigosa afecta als convidats de la cerimònia.
El detall més fastigós i humiliant afecta als convidats: hauran de fer les seves necessitats tancats a urinaris portàtils
La Tamara deu estar enfilant-se per les parets, mosquejada com a una mala cosa. Li han rebentat els secrets del casori. El primer potser no sembla tan greu: la festa, el ball i tota la disbauxa serà sota una carpa al jardí de la finca. L'interior del palau decrèpit quedarà restringit als nuvis i familiars directes, incloent els lavabos que hauran de passar una ITV. La resta de mortals, per molt pijos i finolis que siguin, hauran de decidir entre tres opcions: o retenir líquids fins a rebentar la bufeta, alleujar les seves urgències en arbres o matolls, o el pitjor de tot: fer les seves necessitats en urinaris portàtils, els coneguts tigres. Lavabos químics, sí. La quintaessencia del glamur. Armani, Dior, Chanel o Stella McCarteny estan pensant-se vetar els seus vestits a la boda de l'any. Serà que no som de l'elit i que hem visitat molts d'aquests enginys pudents, però no fa per a Tamara, Preysler i l'esperit errant de Vargas Llosa. Ni de broma.
En aquesta boda, més que sabates de taló i stilettos, el que necessitaran seran botes d'aigua de pescador, d'aquelles de travessar rius. Ecs.