Tamara Falcó de santa té ben poc. És molt devota, però 'el hábito no hace al monje'. L'enrenou de la separació d'Íñigo Onieva, el latin lover amb el que va estar a dos minuts de casar-se fins que va veure com se les gastava de festival amb d'altres companyies femenines, va fer que bona part de l'opinió pública la posés en un altar i la nomenés com a màrtir dels nostres dies. L'empatia està molt bé, no és agradable que et posin les banyes i més de manera pública, sobretot tractant-se d'un personatge com la filla d'Isabel Preysler. Però vaja, que Onieva tampoc va matar ningú: més aviat, el que fa perdre l'oremus al xicot és l'amor, li costa molt contenir-lo. I la Tamara ho sabia, malgrat que no volgués admetre-ho. En tot cas, una porcada el que li van fer, sí. Ara bé, ella soleta es va encarregar de malbaratar l'estima popular amb el seu viatge a Mèxic a convencions ultraconservadores on col·loquen l'etiqueta de depravat a aquells que no combreguen amb la seva concepció del món, l'amor i la sexualitat, o amb la aberrant afirmació de "veo a madres de 12 o 13 años que están sacando a esos niños adelante con una sonrisa". Aquesta és Tamara Falcó. La real.
Això per no parlar del seu classisme impúdic. Un que Pablo Motos i la gent d''El Hormiguero' troben tan divertit que la tenen de col·laboradora fixa cada dijous. Repassar les bajanades de pija recalcitrant amb aquella veueta de personatge de dibuixos animats resultaria massa feixuc. Però per posar un exemple recordarem allò que deia d'agafar el metro (sí, ciència ficció en el seu cas) a primera hora del matí per anar a treballar: deia que no ho fa per les olors corporals del comú dels mortals. Doncs bé, ha tornat a ensenyar la poteta. La gent li fastigueja. I no té problemes de dir-ho a l'audiència d'Antena 3.
Ja saben que la Tamara va desaparèixer del mapa la setmana passada perquè està sobrepassada amb tot el que està vivint últimament. I se'n va anar al santuari de Lurdes per fer de voluntària. Fantàstic, res a dir. La seva descripció de l'experiència, marca de la casa. "Ha sido la pera. Estuve haciendo montaditos", com a bona xef que és o que diuen que és. La tasca a la cuina li va impedir tenir contacte amb els malalts, estava molt atabalada. D'acord. També ha parlat de la part més polèmica del viatge, les seves fotos a Instagram duent l'uniforme de Germana Hospitalària. Alguns han vist un afany exhibicionista, però la xarxa de les vanitats és això. I ella, de vanitat, va ben servida. El que no sabíem és la intrahistòria del vestuari. Sembla ser que "normalmente te lo prestan", però ella s'ho ha comprat. Per què? Doncs perquè "soy un poco tiquismiquis", que en l'argot pijo vol dir que li fa fàstic posar-se les robes d'altres. La rentadora no és prou potent per a ella. El gest ho diu tot. Osea.
La Falcó vol guanyar-se el cel, però la realitat és que som tots nosaltres els que ens ho mereixem, només d'escoltar-la.