Tamara Falcó es troba en una cruïlla que podria marcar el rumb de la seva vida personal. A gairebé dos anys del seu matrimoni amb Íñigo Onieva, la parella enfronta un desafiament que sembla insuperable: la maternitat tardana. Tamara, de 43 anys, ha deixat clar en múltiples ocasions el seu desig de formar una família, però els obstacles que ha trobat al camí han estat més grans de l'esperat.

Després de diversos intents fallits de tractaments de fertilitat a Madrid, la filla d'Isabel Preysler va decidir frenar el procés. A més, les seves fermes creences religioses li han impedit d'explorar alternatives com la fecundació in vitro (FIV) o la gestació subrogada, opcions que, encara que discutides per a molts, podrien augmentar les seves possibilitats d'èxit. "Jo tinc les meves creences. Per a mi són més limitades les opcions", va declarar Tamara en una recent entrevista. Tanmateix, el temps corre en contra seu, i les estadístiques no són encoratjadores.

La crua realitat de la maternitat després dels 40

A mesura que les dones envelleixen, les possibilitats de concebre de manera natural disminueixen dràsticament. En el cas de Tamara Falcó, que es troba en el rang de 41 a 44 anys, les probabilitats d'èxit en un tractament de fecundació in vitro convencional són d'amb prou feines un 10% en el primer cicle. Després de tres intents, aquest percentatge només augmenta al 13%, segons dades mèdiques. Aquestes xifres, encara que objectives, reflecteixen una realitat que moltes dones enfronten en retardar la maternitat per raons personals o professionals.

La marquesa de Griñón no és aliena a aquesta situació. Als seus 43 anys, Tamara es troba en el que els especialistes denominen "fase de risc", on les opcions d'èxit són mínimes sense intervencions mèdiques avançades. Encara que la FIV amb ICSI (injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides) podria augmentar lleugerament les seves probabilitats fins i tot un 15% en el primer cicle, l'edat continua sent un factor determinant.

Un miracle o una decisió difícil?

Davant d'aquest panorama, Tamara Falcó s'enfronta a una decisió crucial: prioritzar les seves creences religioses o obrir-se a opcions mèdiques que podrien complir el seu somni de ser mare. La FIV amb òvuls donats, per exemple, ofereix taxes d'èxit molt més altes, amb un 70% de probabilitats en el primer cicle i fins i tot un 98% després de tres intents. Tanmateix, aquesta alternativa xoca directament amb els seus principis, la qual cosa la deixa en uns llimbs emocionals i morals. El cas de Tamara Falcó no només posa en evidència els desafiaments de la maternitat tardana, sinó també el complex equilibri entre les conviccions personals i els avanços mèdics. En una societat on la ciència ofereix solucions que abans semblaven impossibles, moltes dones es veuen obligades a prendre decisions que desafien els seus valors més profunds.

Ara per ara, Tamara manté l'esperança que un "miracle" pugui canviar el seu destí. Tanmateix, el rellotge biològic no perdona, i la finestra d'oportunitat es tanca ràpidament, ja que els especialistes adverteixen que cada mes que passa, les seves possibilitats es redueixen dràsticament. La pregunta que queda a l'aire és si la marquesa de Griñón estarà disposada a cedir en els seus principis per complir el seu anhel més gran, o si, al contrari, acceptarà que algunes batalles, per més doloroses que siguin, no estan destinades a guanyar-se.