El casament de Tamara Falcó i Íñigo Onieva és una gimcana ideada per una ment entramaliada i retorçada. Per arribar a la cita del 8 de juliol han de sotmetre's a tota mena proves, dificultats i vicissituds. Un camí tortuós i de final incert: tothom dona per fet que passaran per l'altar, però sempre hi ha una veueta que xiuxiueja a l'oïda "veuràs com al final no". Molts, la majoria, haurien llançat la tovallola fa temps, o fins i tot mai no haurien ni tan sols pujat al quadrilàter. Onieva no era la parella ideal, però la filla d'Isabel Preysler es va obstinar amb l'esnob malote, crapulín i trencacors per reconvertir-lo en l'espòs de les seves fantasies castes, pures i opulentes. A canvi havia de pagar un peatge ben car: la traïció, la mentida i l'escàndol. I a partir d'allà tota la resta del paquet. Uns ingredients que, evidentment, els han convertit en carnassa per a tots aquells que no adulen l'univers falconià ni preyslerià. Per exemple, 'Sálvame'.
El programa de Telecinco morirà matant, és a dir, continuarà amb les pulles i els torpedes contra una Tamara i un Íñigo que no són sants de la seva devoció. Això sí, a partir del 23 de juny, la pressió baixarà. Tindran un casori en pau. Mira, per fi una bona notícia, no tot és negra nit. Però encara queden 2 setmanes de xou, i com dèiem, no s'estaran de res. Com per exemple el que van fer dijous a la tarda donant veu a un testimoni que explica una història que farà Tamara estirar-se dels cabells... o morir-se de la vergonya. Recordin que, des de fa dies, la Falcó està missing, ingressada i reclosa a la clínica Buchinger de Marbella, un centre especialitzat per a rics molt rics que volen perdre pes. S'ha de treure 10 quilos per no tenir problemes amb el vestit de Carolina Herrera que tant ha suat, plorat i remenat per aconseguir. Passa els dies amb tassetes de brou i sucs de fruita, la resta dejuni salvatge. I sembla que ha petat.
Tamara es fuga de la clínica Buchinger i es refugia al pis d'una amiga a Marbella
Un paio relata la fuga amb nocturnitat de la Tamara, que "estaría pensando que nadie la iba a pillar porque el resto del día está recluida”. Mala sort, ell la va veure amb ull de falcó, mai millor dit. Es tracta d'un veí d'un bloc d'apartaments que viu tot just davant d'una amiga íntima de la núvia. L'home es va quedar sorprès amb l'escena, però el destí li reservava un desenllaç encara millor, en termes de tafaneria. El testimoni, que es trobava a l'exterior de l'edifici, va topar amb un altre personatge essencial de la trama que volia accedir al portal. Era un senyor amb casc de moto i una maleta, un repartidor de menjar a domicili. Buscava un pis, però no el trobava. I el nostre narrador, servicial i encuriosit, va prestar-se a ajudar-lo, clar.
Xoriço, burgers i patates: panxada a l'amagatall de Tamara Falcó
El noi era un empleat d'una hamburgueseria de la ciutat andalusa i buscava el 4-B. El pis en el qual, justament, havia entrat la Tamara minuts abans d'amagatotis. El veí modèlic el va ajudar a trobar-lo i li va fer la pregunta clau: què portava a les bosses. Perquè hi havia més d'una, menjar a dojo. Un detall que grinyolava perquè la inquilina viu sola. Per tant, "era una cantidad muy grande para 2 personas”. De què? Doncs de fast-food amb un toc cañí: a banda de burgers, patates i salses diverses, la comanda incloïa un entrepà de xoriço i un altre de llom. Una panxada, en definitiva, que potencialment enviava la dieta a pastar fang. Quin tiberi, a lo grande.
Ha pecat de gola la Tamara... o d'avarícia i mentida el testimoni? Algú s'haurà de confessar aviat.