Tot i que sembli mentida, Tamara Falcó i Íñigo Onieva ja han acabat la seva lluna de mel. Després d'estar moltes setmanes pelant la pava, després de dilapidar la pasta amb luxes i més luxes, la parella torna a la feina i a treballar (?). Ella, anant una altra vegada a El Hormiguero a participar en una tertúlia que provoca vergonya aliena al costat de Juan del Val, Nuria Roca i Cristina Pardo, dient ximpleries davant de les formigues. Aquest dijous, però, va fer doblet, perquè també se la va veure al programa de l'exbètic Joaquín, El novato.
Junts van preparar un sopar d'alt standing per a Genoveva Casanova, Teresa Baca i Ágatha Ruiz de la Prada i van regalar algunes sucoses confessions. La més cridanera, que la celebrity ha perdut el seu anell de casament: "El otro día se me cayó y ahora llevo otro, mientras tanto... ¡Y creía que nadie se daba cuenta! No sé dónde está el verdadero. Es que el real me estaba un poco grande... Y nada, ¡aparecerá!"... O no. Parlant del casament més sonat dels darrers temps a Espanya, la filla de la Presyler també ha fet una altra revelació: "Hasta que llegué ahí, no sabía si me iba a casar o no. Sufrimos todo tipo de males. Pero te voy a contar una cosa que ni siquiera se supo". Un secret que té a veure amb un incendi, i no el de la casulla del sacerdot: "Cuatro días antes de la boda, se quema el camión de mensajería que llevaba mis zapatos, que me habían hecho a medida. ¡Los zapatos incinerados! Insalvables. Estaban un 65% quemados. Y digo 'como se entere la prensa, van a empezar con el mal de ojo, la mala suerte...'. Y sí, hubo una poca de señales para que no me casara. Pero cuanto más esfuerzo cuesta algo, más me esmero. Y, al final, se hizo. Casarme fue un reto".
Més confessions: va imitar Letícia en el vestit de casament? Nasti de plasti: "Se ha dicho mucho que se lo copié a la Reina. ¡Pero no tiene nada que ver! Y yo creo que ella lo habrá pasado totalmente por alto. Porque mi vestido estaba basado en un vestido negro, que apareció en la colección de Wes Gordon, en la pasarela. Era una vestido imponente, que cerraba el desfile. Me lo enseñó él". És clar que la confessió més curiosa és quan parla de com és el seu dia a dia amb el seu flamant maridet, com són ells dos quan són en la intimitat i com es veuen l'un a l'altre. Dos caràcters oposats que fins i tot han fet que es bategin l'un a l'altre amb dos malnoms com a mínim, peculiars. Dos sobrenoms que s'han posat per dir, d'una banda, que ell és reservat, callat i que li costa explicar què li passa, i de l'altra, que ella garla i garla, que està tota l'estona xerrant i explicant coses i que no calla ni sota l'aigua. I justament de l'aigua és d'on han agafat els exemples per referir-se l'un a l'altre.
La parelleta va fer un curs prematrimonial els dos primers dilluns de cada mes. Allà, d'altres parelles els hi recomanaven: "'Os tenéis que escuchar'. Y llegamos a la luna de miel e Íñigo no me escuchaba nada. Pasaba algo, yo necesitaba expresarme y él nada". Aquesta manca de comunicació va fer que ella reconegués que "yo le decía 'es que tú estás tan cerrado como un mejillón'. Y él me decía 'ya... Y tú eres plancton. Tú necesitas contarlo absolutamente todo y darle 10 mil vueltas'. Y a mí ser así me encanta. Pero a él le cansa en seguida"... La metàfora dels musclos la veiem bé, però encara estem intentant trobar-li la relació al plàncton i a parlar pels descosits...