Nit alegres, matins tristos. Una dita que serveix perfectament per definir l'estat emocional, físic i mental dels flamants marit i muller Tamara Falcó i Íñigo Onieva. Des de les 20:14 h del dissabte 8 de juliol són un matrimoni oficial, amb papers i benedicció divina. O no, perquè durant la cerimònia algú d'allà dalt va enviar un missatge flamíger als nuvis, incendiant la casulla del pare Josep Lluís. Precisament el mossèn valencià, tutor d'Onieva en la seva reconversió exprés a la fe catòlica, qui compartia la conducció de l'ofici amb el pare Cruz i el pare Ángel. La germana de l'Íñigo, l'actriu Alejandra Onieva, va apagar el foc originat per les espelmes de l'altar. Ho feia, segons les cròniques, a manotades. Si això no era un avís, s'assemblava força.
Al marge d'aquest especial pirotècnic, les cròniques diuen que "todo fue muy bien". Què més podria passar, oi? Bé, va poder haver-hi un altre incendi quan a les 21:00 h un convidat de la part del nuvi (tot li passa a ell, caram) va pujar una fotografia des de l'interior del recinte blindat i, suposadament, lliure de telèfons mòbils i càmeres. Les úniques autoritzades eren les de la revista 'Hola!', que havien pagat una milionada per l'exclusiva. Un 'curri' provocava un calfred i tremolor a les cames; no tant pel que n'ensenyava, sinó per si marcava l'inici del bombardeig d'imatges i de la revelació del gran secret, el vestit de núvia de Carolina Herrera i el seu vel infinit. Però no. Va ser una amenaça de tempesta, però no va passar de roinejar.
Tamara i Íñigo tornen a l'hotel Ritz convertits en marit i muller, l'escena és un quadre
No sabem exactament com va anar la resta de la nit dels protagonistes, només podem assegurar una cosa: han estat molt matiners i, a les 9:15 h d'aquest diumenge, han tornat a l'hotel Ritz. Toca rematar el programa d'actes amb un brunch amb familiars, tot i que d'altres fonts indiquen que també seran benvinguts els amics més propers. Un vehicle arribava a les portes de l'establiment i d'allà sortia una Tamara Falcó de blanc... i un Íñigo Onieva a mig vestir i ulleres de sol. Com sempre. El trajecte des de la finca El Rincón fins allà, uns 45 minuts en cotxe, no devia ser el súmmum de la felicitat. Hi havia molta son i esgotament, però també tensió i deixadesa. El dia 1 de casats, o el dia 1 abans que es divorciïn, comença tort.
Onieva sense ganes de viure i Tamara forçant el somriure: un dia menys per al divorci
Anem a pams: s'obre la porta i veiem el semblant seriot de la Tamara, que com és una professional del postureig triga mil·lèsimes a forçar un somriure estiradíssim i fals als mitjans que l'esperaven amb clàssiques lloes i preguntes a l'aire. No s'atura i va directa a la porta de l'hotel, seguida a uns quants metres pel seu maridín Íñigo. L'home és un nyap amb males puces. Descamisat, amb la jaqueta sobre l'espatlla, els cabells humits i el rictus botinflat. Camina sense esma, no té ganes de viure. Un quadre.
La felicitat era això? Mal negoci. Lucratiu, però nefast.