Per segona setmana consecutiva tenim número especial de la revista 'Hola!' sobre la boda de Tamara Falcó i Íñigo Onieva. La milionària xifra que van pagar per l'exclusiva justifica l'empatx de continguts ensucrats i ensabonadíssims de la capçalera rosa, que contraataca amb fotos inèdites i entrevistes en profunditat als protagonistes de l'enllaç. Un dels grans temes, el d'ampliar la família. Volen ser pares, portar criatures al món. Evidentment, i fins que el Santíssim i la biologia no diguin el contrari, el mètode ha de ser natural al 100%. Un home, una dona, la llavor. Sense ajudes extres que atemptin contra el seu credo integrista. La Tamara té 41 anys, una edat no incompatible amb la gestació, però s'han de posar les piles. I aquesta és la mare dels ous. Precisament la que no tracta 'Hola!', però sí que s'ha posat sobre la taula a 'El Programa de Ana Rosa' de Telecinco.
El detonant del debat ha estat la paraula escollida per la casada Falcó per definir la convivència amb el seu maridín. Sabem que la filla de la Preysler és casta i santurrona, però amb el mot "roommate" s'ha passat el joc. Company d'habitació, de pis d'estudiant, de col·legues, però mai no de marit i muller. Ni tan sols de nòvios, i per descomptat, tampoc d'amants. Gens de passió, en definitiva. No n'hi ha. Només paraules pijes, postureig i diners. Però ni el més petit indici de relacions íntimes. I així la procreació és difícil, per no dir impossible.
Lequio fa mal, Tamara i Íñigo sense estrenar el matrimoni
Alessandro Lequio, un dels col·laboradors més rancis del plató, però també el de llengua més viperina, ho té clar. Aquest parell representa una farsa matrimonial com una casa de pagès. Atenció a l'allisada, revela el secret íntim més vergonyós dels marquesos de Griñón: "Entre la cursilería de él y la poca pasión de ella, es un matrimonio que no sé qué decirte, sinceramente... No puedes calificar a tu pareja como un roommate, Sigo convencido de que se fueron de luna de miel sin haber consumado. ¡Aquí lo que tienen que hacer es el tracatrá!" Amb un roommate pots jugar al mus, a escacs, a la PlayStation i fins i tot pots jugar a les casitas, però quan arriben al llit... el joc s'acaba. A resar i a dormir. No han estrenat el matrimoni.
El propòsit de ser mare de Tamara Falcó, en qüestió
Sembla evident que la nit del casament no va haver-hi tema. Amb el que ha suposat casar-se, amb tots els obstacles, mentides i circ, van arribar totalment destrossats al llit. I de tal manera es van llevar hores després, sense ganes de ná. Però ara que es troben de viatge de noces a Sud-àfrica, la primera aturada del mes i mig que passaran recorrent el planeta, tenen totes les oportunitats del món, però… hum. Semblaria que els fa nosa posar-s'hi, fixa't. Tamara: "Para cuando Dios quiera y ojalá quiera. Ya estamos abiertos, sí. Creo que para después del viaje de novios". Íñigo: "Cuando Dios nos bendiga con ello". En fi. No calen més comentaris. Lequio és destraler i desagradable, però si el que n'augura és cert té més raó que un sant.
A més de pregar, cal treballar. Oi que sí?