Isabel Preysler i Tamara Falcó tindran molta classe, seran les més VIPS, portaran el luxe a la sang i tot el que vulguin, però de sensibilitat i mesura van justetes. Mare i filla han passat les festes a Miami com les que van al poble a retrobar-se amb la família i els amics de tota la vida. Fenomenal. Imaginem que al seguici també hi hauria Mario Vargas Llosa, emprenyat perquè a Florida encara hi ha qui parla anglès, i fins i tot Íñigo Onieva, el xicot de la Tamara, si és que no hi havia una festa millor a Madrid, és clar, perquè no es perd ni una. Sigui com sigui, han creuat l'oceà per gaudir de la màgia nadalenca.
L'impacte de la sisena onada de la pandèmia no els preocupa gens ni mica. Aquesta gent de la jet-set estan per sobre dels problemes del populacho, com això de les restriccions, el virus, les vacunes, etcètera. Si el coronavirus les veu venir, s'espanta i retrocedeix. Tot el contrari que l'exmarit de la Isabel, Julio Iglesias, que no surt de casa seva des de fa més d'any i mig per por a contagiar-se. Tan iguals, tan diferents. El
La Preysler i la Falcó han volgut felicitar-nos el Nadal des del seu humil refugi de Miami, en una d'aquelles fotos tan casuals i senzilletes que inunden el seu àlbum fotogràfic personal. D'esperit nadalenc van sobrades, o més ben dit, de decoració típica d'aquestes dates. Si més no, l'arbre que han posat al saló de la seva mansió no pot anar més carregat. És a punt de col·lapsar, pobret. Imaginem que es tracta d'un d'aquells artificials de plàstic, tot i que per suportar tant de pes potser no hi hauria prou amb acer o titani. Però hem descobert el truc: la base és sòlida, pètria, és impossible que es bellugui ni un centímetre.
El motiu que ha fet indignar-se molts seguidors i curiosos és l'indecent quantitat de regals que el Pare Noel ha deixat a can Preysler. El pobre Santa Claus no és més que un empleat més d'aquest imperi de l'ostentació. Ell i els seus ajudants s'hauran trencat l'esquena arrossegant les mercaderies amb els que han premiat aquesta família, que segur que ha estat molt bona durant 2021. Però tan bona? De debò? Uns tant i d'altres tan poc. I tenint en compte les penúries de tantes famílies, doncs home, o dona: s'ho podrien haver estalviat. També el detallet de les bosses de marques de megaluxe en primer pla. L'escena fa vergonyeta, per molt 'chupiguay' que sigui aquesta nissaga.
No, no és pas enveja. Es tracta de seny, de sentit comú, de tallar-se una mica. 'Pa'qué', oi?