Tamara Falcó està molt però que molt atabalada amb el seu casament del 8 de juliol. Osssea, súper enfeinada. La tenim a Nova York recollint el vestit de núvia de Carolina Herrera mentre acaba de rumiar com asseurà els convidats de l'enllaç. Molta cosa. Tanta que no té temps per pensar en Íñigo Onieva, el seu futur marit, ni en la policia nacional amb la qual li hauria estat infidel l'any passat. Sí, la del lavabo de la discoteca que "iba borrachilla", segons les seves pròpies paraules. Ni ase ni bèstia al respecte, tampoc a 'El Hormiguero' de Pablo Motos. Potser s'ho reserva tot per a la seva mare, amb la que dormirà cada nit fins al dia del casori. Un moviment estrany; molt ultracatòlic, cast i pur, alhora que sospitós. A veure si al final hi haurà gol en Las Gaunas i tot...
No creguin, però, que són les úniques ocupacions i preocupacions de la marquesa en aquests dies decisius. La Falcó és una màquina de facturar, algú ha de pagar el ritme de vida de milionària. Per exemple, la casa Tous. Els joiers catalans i la socialité col·laboren en el disseny de joieria, i acabem de presenciar el llançament de dues peces creades per la Tamara. Dues polseres que no han passat desapercebudes. Per què? Fàcil. Perquè són l'antítesi de l'originalitat. Un fiasco.
Tamara Falcó "dissenya" dues joies que d'original no tenen absolutament res
"Joyas con sentido y alma", les descriu l'autora. Diu que són creacions úniques inspirades en la seva àvia Beba. Un toc sentimental per intentar vestir la irrellevància feta objecte. Una d'elles emula un rosari i té una tanca en forma de creu cristiana amb un osset característic de la firma al costat. El còctel grinyola i de quina manera. La descripció també: "Se la regalé cuando yo era una niña y ella la bañó en oro. Me la devolvió cuando llegó su momento de volver con Dios". La segona, amb pedreria, "es un clásico revisitado que ella siempre llevaba puesta y que también me dejó porque siempre le decía que me encantaba". Molt bé. La pregunta, òbvia: què coi ha creat la Tamara? O només posa el cazo per cobrar? Serà això.
La filla de la Preysler, triturada. L'acusen fins i tot d'indepe
Anem al feedback, que no farà que ni la Tami ni la firma catalana faci salts d'alegria. L'enorme majoria assenyala el més evident: sembla una presa de pèl a l'ofici del disseny de joies. "Tampoco te has herniado pensando en el diseño. Nada que no se encuentre en cualquier chino de barrio", "tengo una igual que la de las piedras de colores, tiene más de 20 años. De diseño poco", "más antiguo que el andar "palante"", "que pena das corazón"... Èxit. Ara bé, hi ha un comentari d'una seguidora que es mereix la medalla d'or. O dos. Atenció, la fatxa Tamara és indepe: "Yo no compro joyas de una empresa que apoya a los independentistas catalanes. En tu caso, todo por la pasta". Ai, mama. La "indepe" Rosa Tous ha contestat, per cert, a la Tamara (no a la hater). Amb cors. Què hauria de dir, clar.
Ridícul sobre ridícul. Tamara és incansable. I ara la boda. Festival assegurat.