El que semblava un idil·li entre la socialité espanyola Isabel Preysler i el premiat escriptor Mario Vargas Llosa va acabar convertint-se en un escàndol de proporcions èpiques. La història que durant anys va ser portada a les revistes més exclusives, avui s'enfonsa sota el pes de noves revelacions que destapen els veritables motius de la ruptura. Segons la periodista Paloma Barrientos, autora del llibre Isabel Preysler, reina de corazones, no va ser el tedi ni la gelosia el que va acabar amb l'idil·li, sinó els constants voletejos sentimentals del Nobel.
La gran sorpresa la va donar Tamara Falcó, filla d'Isabel i marquesa de Griñón, que hauria sorprès en més d'una ocasió Vargas Llosa en actituds comprometedores amb altres dones quan encara convivia amb la seva mare. L'episodi, lluny de ser un incident aïllat, hauria marcat un abans i un després en la convivència familiar, generant una tensió insostenible entre la filla d'Isabel i l'escriptor peruà.
Vargas Llosa es venja en un conte: la humiliació literària a Tamara Falcó
El que pocs esperaven és que Vargas Llosa, acostumada a canalitzar la seva vida a través de la literatura, decidís rescabalar-se d'aquella confrontació amb Tamara de la manera més mesquina possible: ridiculitzant-la en un dels seus contes. En una actualització recent del seu relat Los vientos, l'autor fa referència a "les illes Marqueses", una clara burla al títol nobiliari heretat per Tamara, i llança frases iròniques que barregen filosofia, teologia i cuina, en al·lusió directa als interessos i la formació de Tamara Falcó.
La intenció, segons la mateixa Isabel Preysler, era clara: desacreditar Tamara i burlar-se públicament de la seva fe i de la seva passió per la cuina, dos pilars essencials en la seva vida. "Mario va afegir dos paràgrafs al seu famós conte el mes de gener passat. En ells, parlava de les illes Marqueses —en referència al marquesat de Griñón, que va heretar del seu pare— i es reia de Tamara, una nena que sempre ha estat afectuosa i amorosa amb ell", hauria declarat la reina de cors amb visible desil·lusió. El conte va passar de ser ficció a convertir-se en un dard enverinat, carregat de ressentiment i mala intenció.
Isabel Preysler va saber sempre la veritat, però va preferir callar
El més insòlit de tota aquesta història és que Isabel ja sabia qui era Vargas Llosa. Segons va revelar Barrientos, des dels primers dies de la seva relació, l'escriptora Patricia Llosa —exesposa del Nobel— li va enviar una carta alertant-la: "els voletejos sentimentals del seu marit eren habituals". Malgrat tot, Preysler va decidir ignorar l'advertència i continuar endavant, potser encegat pel prestigi de l'escriptor o potser sabent que, en el seu moment, ella també va ser "l'altra". Quan la veritat va començar a filtrar-se als mitjans, Isabel va optar per una estratègia diplomàtica: va al·legar avorriment, gelosia, i diferències irreconciliables, evitant així l'escarni públic d'admetre que havia estat enganyada. Però la realitat era una altra. Tamara Falcó, valenta, ja li havia explicat el que va veure amb els seus propis ulls. I això, encara que mai no es fes públic... la va destruir.