Madrid és un polvorí. I l'esquerra espanyola es troba fascinada, ha descobert la pólvora. O el que és el mateix, els ultres de VOX són un perill, i les forces que els donen suport, uns inconscients. La campanya electoral ha entrat en la seva recta final i el clima a la capital d'Espanya és de taverna fosca a les 4 de la matinada. O pitjor: ara la moda és enviar bales, navalles ensangonades i amenaces de mort per correu postal. La deriva és total, sí, però sempre pot empitjorar. I res millor per aconseguir-ho que enfangar el debat públic i legitimar el comportament de l'extrema dreta a través del comodí Catalunya. Els independentistes i els catalans, en general, saben perfectament com és aquest joc nauseabund i que es representa des de fa moltes temporades a platós, diaris i tertúlies polítiques d'àmbit estatal. El tir a l'indepe unia a aquells que ara estan enfrontats, ho justificava tot. En ocasions, fins a l'extrem, com acusar de terrorisme i violència a aquells que van ser atonyinats per posar urnes i votar.
Que ens sapiguem de memòria aquesta pel·lícula no vol dir que no la tornem a veure sintonitzant programes com el 'Ya es mediodía' de Sonsoles Ónega a Telecinco. Com a sucursal d'Ana Rosa Quintana, acostumen a tenir membres il·lustres de la catalanofòbia més abjecta. El millor exemple, Israel García Juez. Però si l'Israel té coses millors a fer, la llista és llarga. I el resultat, el de sempre. Un nou atac sense cap tipus de vergonya contra Catalunya, aprofitant que el Manzanares passa per Madrid, i tal. La culpa d'això de les bales la tenen els indepes, la gran bèstia negra del seu trampós marc mental. "Están llevando a la sociedad a un problema muy serio. Lo hemos visto en Catalunya: los políticos se inventaron un problema y lo trasladaron a una sociedad que vivía razonablemente bien", ha dit l'opinador Nacho Galán. La resta de tertulians, ni mitja paraula sobre aquesta comparació. La porten esculpida al cervell. Violència i Catalunya, el combo perfecte per no assumir les misèries pròpies.
Clica a la imatge per sentir-lo (minut 18):
Del 'Todo es ETA' a "la culpa es de Catalunya". Serveix per tot, des d'una amenaça a que apugin el preu de la cervesa al bar. Tant se val. La qüestió és distreure el personal i col·locar dianes per a l'escarni. Això, és clar, no és violència. Deu ser el famós patriotisme dels no nacionalistes.