L'espanyolisme va ocupar el Passeig de Gràcia de Barcelona aquest diumenge protestant contra l'amnistia i l'autodeterminació. Bé, ocupar. És una forma de parlar. Ho va intentar, però va fracassar. Hi havia gent a la manifestació, però no omplirien ni mig Camp Nou. I, per descomptat, tampoc van desbordar la conegudíssima via barcelonina. Eren 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. El 90% vinguts en autobusos d'altres parts d'Espanya. Van cridar, van insultar, van assetjar periodistes i, de la mateixa manera irrellevant, absurda i marginal, van desfilar per la Diagonal en direcció a la meseta. A reveure'ns. O millor no, no cal.
No cal dir, però, que la visió des de la perspectiva d'organitzadors i assistents és diferent. Començant per les dades: segons Societat Civil Catalana, n'eren 300.000 lluitadors per la llibertat, cavalcant sobre terra de proscrits i indesitjables. Eren tants que no hi cabien, Barcelona es va quedar petita. No, no és una frase feta: és el que va arribar a assegurar una reportera durant el directe de Telemadrid. Sí, exacte: Telemadrid fent un especial fatxa a Barcelona. No se podía saber. La presència de la seva presidenta Isabel Díaz Ayuso no té res a veure amb el desplaçament d'equips i recursos públics a la cita. Mira que en sou de malpensats.
Ayuso, la mateixa que ha desballestat el canal autonòmic per convertir-lo en una TreceTV amb molts més milions de pressupost, era la gran estrella del firmament d'estrelles de la política anticatalana congregades a Barcelona. Calia vendre als madrilenys l'heroica excursió dominguera de la seva ídola. No importava el rigor, ni tan sols fer-ho bé. Amb punxar el senyal, veure parroquians amb estanqueres i aguiluchos, i de tant en tant que un periodista els expliqués les coses com si fossin rucs n'hi havia prou. Ara, una altra cosa és veure-ho sense les ulleres fatxes; aleshores el ridícul és tan bèstia com el que van arribar a publicar al compte d'X de Telemadrid. Dues presumptes imatges de la manifestació, una "en las Ramblas" i l'altra a Plaça Espanya, amb el MNAC de fons . Eren instantànies d'altres anys. Vaja, que eren mentida. Fake. Bola. Intoxicació. Teleporqueria política. Però el millor (i el pitjor, alhora), és la justificació que ha ofert el canal, després que mig món el deixés com un drap brut.
Els responsables de teleayuso els tenen ben quadrats: "Hemos sufrido un hackeo, pedimos disculpas". Vaja, que pèrfids delinqüents informàtics van decidir atacar-los d'aquesta manera tan cruel, barrejant les dates de la biblioteca d'imatges de Telemadrid. Quina astúcia, jugada mestra. Si la gent abans els posava a parir, ara s'han convertit en la riota nacional. Per mentir s'ha de saber. Tenir art o traça. Doncs no. D'això ja no en queda.