Segona sessió del debat d'investidura al Congrés dels Diputats. Pedro Sánchez ja és president del govern tot i que el circ de l'hemicicle ha continuat aquest dimarts donant mostres del comportament tavernari que tenen els seus integrants. Les bones formes i el respecte fa temps que es van perdre, especialment per part dels membres hiperventilats de PP, Vox i Cs, supurant saliva com gossos que hagin contret la ràbia. Però els escons del Congrés no són els únics que assisteixen al comportament perdonavides de les dretes. Als locutoris de ràdio són tan o més superbs.

Cadena SER

Programa especial d'Hoy por hoy a la Cadena SER. Àngels Barceló desplaçada al Congrés, entrevistant moments abans de l'inici del debat als diferents representants polítics. També hi ha passat la diputada del PP, Cayetana Álvarez de Toledo. I per no faltar al que d'ella s'esperava, ha tornat a fer servir l'habitual to de mestretites setciències donant lliçons i fent reprimendas. Li comença preguntant la periodista catalana: "¿Imagina quién puede estar detrás de esas amenazas que han recibido algunos de los diputados socialistas".

Sergi Alcázar

I la Marquesa de Casafuerte, a la seva: "“Te escuché decir que la derecha era ‘una jauría hambrienta’”. "Yo no he dicho exactamente eso, pero bueno", la corregeix Barceló. I Cayetana, erre que erre: "“Creo que la expresión ‘jauría hambrienta’ sí la dijiste. Una jauría es un grupo de perros. Eso es llamar perros. Y en mi caso es llamarme perra”. La pepera buscant brega i trobant la millor resposta possible a gent com ella: la indiferència. Perquè la presentadora, en lloc de reaccionar com Cayetana volia, la tracta com si hagués sentit ploure: "¿Quién no es demócrata aquí?".

I això que Cayetana i Barceló van col·laborar fa temps en tertúlies conduïdes per la periodista quan la primera encara no havia fet la seva entrada en política... Barceló conclou la miniestrevista assegurant que hay “una segunda acepción a jauría: conjunto de quienes persiguen con saña a una persona o a un grupo”. “Me alegro de que sea la segunda acepción y no la primera”, diu Álvarez de Toledo. Els que ens alegraríem seríem tots nosaltres si algun dia Cayetana Álvarez de Toledo no s'inventés la realitat i tergiversés el que no li agrada escoltar.