A l'actor Toni Cantó potser algú li ha fet creure que el que fa com a diputat de C's al Congrés és un dels seus papers. No ens queda clar si el rol que juga com a polític és el de graciós en una sitcom o en una pel·li de Paco Martínez Soria o de personatge sinistre en un d'aquells thrillers de sèrie B de diumenge a la tarda al canal Mega o Energy.
Fa pocs dies va dir que no actua als teatres de Catalunya per parlar en espanyol. Una cartellera on triomfa Lolita i on d'aquí poc veurem d'altres estrelles espanyoles com Pepe Sacristán, Gabino Diego o Carmelo Gómez. No fa gaire, també va ficar la pota fins al fons en queixar-se que una campanya publicitària a València era catalanista. Per què? Perquè hi sortia la paraula "flamenco" ratllada amb una línia vermella. L'objectiu de la campanya engegada per l'equip de Risto Mejide era fugir dels tòpics i que Espanya sigui coneguda per molt més que no pas el flamenc, els toros o la siesta.
Ara el polític del partit taronja ha tornat a dir-la grossa precisament, parlant de la terra de les taronges, la seva València que el va veure néixer i on es parla, molt abans que ell vingués al món a dir bajanades, una llengua: el català, que en terres valencianes esdevé en una variant dialectal, el valencià. Cantó està empipat perquè diu que a moltes escoles del territori no s'estudia "cap hora en castellà". En la seva compareixença amb els mitjans encara va tenir temps de tornar a pentinar (què estrany) qualsevol cosa que provingui de Catalunya: "El valencià i el català no són la mateixa llengua. Ací es parla valencià".
Sobre aquesta afirmació hi ha opinat una persona que és tota una eminència en el món de la llengua, de la seva utilització i de les infinites possibilitats que donen les paraules: Màrius Serra. L'escriptor, periodista, traductor i enigmista, que habitualment apareix en diferents programes i a les xarxes socials proposant jocs lingüístics als oients o lectors, és, sens dubte, el mestre dels anagrames, aquelles paraules o frases que es generen canviant l'ordre de les lletres d'una altra paraula.
Aquesta vegada les paraules de Toni Cantó parlant del valencià i el català l'han sulfurat tant que ni ha esperat a que els seus seguidors miressin d'esbrinar l'anagrama que proposava i ell mateix l'ha escrit. Un missatge rotund i contundent sobre què passa si canvien d'ordre les lletres del polític de Ciutadans que s'ha convertit en un anticatalanista irat: "TONI CANTÓ és un home de lletres, de nou lletres concretament. Només cal recombinar-les una mica per trobar un anagrama que permet comprendre les seves paraules: NACÍ TONTO ":
TONI CANTÓ és un home de lletres, de nou lletres concretament. Només cal recombinar-les una mica per trobar un anagrama que permet comprendre les seves paraules: NACÍ TONTO. https://t.co/IiOVkq9bVC
— Màrius Serra (@mariusserra) 22 de enero de 2019
Més clar no podia ser.