A l'actor Toni Cantó potser algú li ha fet creure que el que fa com a diputat de C's al Congrés és un dels seus papers. No ens queda clar si el rol que juga com a polític és el de graciós en una sitcom o en una pel·li de Paco Martínez Soria o de personatge sinistre en un d'aquells thrillers de sèrie B de diumenge a la tarda al canal Mega o Energy.

@tonicanto1

Fa pocs dies va dir que no actua als teatres de Catalunya per parlar en espanyol. Una cartellera on triomfa Lolita i on d'aquí poc veurem d'altres estrelles espanyoles com Pepe Sacristán, Gabino Diego o Carmelo Gómez. No fa gaire, també va ficar la pota fins al fons en queixar-se que una campanya publicitària a València era catalanista. Per què? Perquè hi sortia la paraula "flamenco" ratllada amb una línia vermella. L'objectiu de la campanya engegada per l'equip de Risto Mejide era fugir dels tòpics i que Espanya sigui coneguda per molt més que no pas el flamenc, els toros o la siesta.

@Arcangel_Flamen

Ara el polític del partit taronja ha tornat a dir-la grossa precisament, parlant de la terra de les taronges, la seva València que el va veure néixer i on es parla, molt abans que ell vingués al món a dir bajanades, una llengua: el català, que en terres valencianes esdevé en una variant dialectal, el valencià. Cantó està empipat perquè diu que a moltes escoles del territori no s'estudia "cap hora en castellà". En la seva compareixença amb els mitjans encara va tenir temps de tornar a pentinar (què estrany) qualsevol cosa que provingui de Catalunya: "El valencià i el català no són la mateixa llengua. Ací es parla valencià". 

@tonicanto1

Sobre aquesta afirmació hi ha opinat una persona que és tota una eminència en el món de la llengua, de la seva utilització i de les infinites possibilitats que donen les paraules: Màrius Serra. L'escriptor, periodista, traductor i enigmista, que habitualment apareix en diferents programes i a les xarxes socials proposant jocs lingüístics als oients o lectors, és, sens dubte, el mestre dels anagrames, aquelles paraules o frases que es generen canviant l'ordre de les lletres d'una altra paraula.

@mariusserraroig

Aquesta vegada les paraules de Toni Cantó parlant del valencià i el català l'han sulfurat tant que ni ha esperat a que els seus seguidors miressin d'esbrinar l'anagrama que proposava i ell mateix l'ha escrit. Un missatge rotund i contundent sobre què passa si canvien d'ordre les lletres del polític de Ciutadans que s'ha convertit en un anticatalanista irat: "TONI CANTÓ és un home de lletres, de nou lletres concretament. Només cal recombinar-les una mica per trobar un anagrama que permet comprendre les seves paraules: NACÍ TONTO ":

Més clar no podia ser.