Els vuitens de final del Mundial de Qatar ja estan en marxa. De moment, les principals favorites estan complint amb els pronòstics i estan guanyant les seves eliminatòries i ja són als quarts de final els Països Baixos, l'Argentina i la vigent campiona, França, després d'eliminar respectivament els Estats Units, Austràlia i la Polònia de Robert Lewandowski, que no ha tingut opció contra un Mbappé superlatiu. I Espanya? La selecció de Luis Enrique jugarà dimarts a les quatre de la tarda contra el Marroc, en un partit on tot i ser favorits, no ho tindran gens fàcil.
Veurem què passa entre les dues seleccions de dos països que els darrers temps han tornat a ocupar molts titulars en clau política, especialment per la tragèdia de Melilla i amb el ministre Marlaska al focus. De moment, en la prèvia, un programa vomitiu i fastigós, l'esperpent que perpetra Toni Cantó, l'exdirector de l'Oficina del Español, a 7NN, Con Toni... Con Toni, y con muy poca vergüenza, podríem afegir. Perquè aquest infame show pretesament irònic de l'expolític i actor no para de traspassar línies vermelles, saltant-se qualsevol mínima decència que els hi pugui quedar. El presentador i el seu grup de col·laboradors o palmeros que provoquen encara més vergonya aliena que ell, que ja és dir, com el presentador català Albert Castillón.
Aquest cap de setmana, abans de l'Espanya-Marroc de dimarts, parlaven en aquests termes del partit: "Al final, hay que ver qué zona queman, qué zona de España van a arrasar, qué tienda van a saquear, como han hecho en media Europa", diu Castillón com si hagués fet una aportació brillant. Cantó es pixa de riure damunt la taula. No es podia esperar una altra cosa d'un programa que fa bandera del racisme, la LGTBIfòbia i el menysteniment més vomitiu que es recorda en televisió dels darrers temps. El hihihaha continua amb un ésser amb bigotet i un corbatí que diu que "hoy he leído que era muy divertido que decían que el que ganase el partido se iba a quedar con L'Hospitalet. Me ha parecido estupendo, claro. El que gane, se lo queda". I Cantó, ríe que te ríe, es trenca el pit: "Qué bestia eres". Falta la cirereta que la posa una tertuliana amb veu de cassalla i camisa verda, color de l'esperança. Però cap esperança de trobar vida al seu cervell. Diu: "Pues ahí yo no pienso ir con los marroquines, ¿eh?". Castillón apunta: "No se llaman así". I ella segueix: "¿Cómo se llaman? ¿Moros?". Un homenatge a la imbecil·litat i el racisme amb tuf de ranci:
No cal afegir res més.