La ultradreta espanyola ja té la seva pròpia cadena de televisió. Com si els seus postulats no tinguessin prou defensors en les que coneixíem fins el moment, però d'acord. Acceptem pulpo como animal de compañía. Estem parlant del canal 7NN, que debutava, quan si no, el dia 12-O coincidint amb la festa nacional. El seu fitxatge més cridaner és el de l'exactor, expolític i exdefensor de l'idioma espanyol Toni Cantó. El valencià va saltant de chiringuito en chiringuito, normalment ensorrant tot allò que toca. És la llegenda negra d'en Toni, li acompanyarà sempre. El repte ara és televisiu com a presentador d'un late night. Fora, Jimmy Fallon, que arriba en Cantó. Fa l'efecte que va enganyar els directius de la cadena ensenyant-los capítols de '7 vidas', precisament el seu clímax com a intèrpret, i l'època en la que va quedar atrapat en el temps. En Toni viu un parell de dècades més enrere que la resta. Està molt passat.
'Con Toni' és el títol d'una hora i pico de programa en la que barreja els monòlegs de suposat humor fatxa, entrevistes insuportables com la que va fer a Lucía Etxebarria o una tertúlia per a muy cafeteros amb Albert Castillón, el menú que ens va servir aquest dissabte en l'estrena de la cosa. És difícil de mirar tot plegat, però encara és més difícil d'escoltar. Compadim l'audiència que li va donar l'oportunitat, per pocs que siguin. Això per no parlar de la gent que tenia a plató, que malgrat l'entrepà i el refresc que els hi van donar per fer més amena la cosa sortirien d'allà dient "esto no está pagado". Ni tan sols se salven els col·legues que va enredar per fer bulto. Vergonya aliena fins i tot per a la seva parròquia. Accelerat, impostadíssim, sense gràcia ni carisma, un autèntic despropòsit. Té mala pinta. Pitjor que l''Oficina del Español'.
Quin és l'humor de Cantó? Doncs dir bajanades i ofenses barrejant la Llei Trans i els nacionalismes, fer-se la víctima perquè "m'escopien a l'Orgullo els d'esquerra", que allò és com anar de safari o ximpleries anticatalanes. Amb aquests 4 pals i un moc en Toni et fa un programa. Dolent, molt dolent. Però mira, ja ha cobrat el primer dia. És un buscavides de primera, això és innegable. Té el sentit del ridícul absolutament anestesiat, i barra, molta barra. Una altra cosa és el talent per fer el que fa i fer-ho bé. Això, malauradament, és com intentar que Rosa Díez sigui presidenta del govern. Un impossible, com el mateix Cantó va viure en les seves carns en el passat abans de passar-se al bàndol d'Albert Rivera... i després al d'Ayuso... i ara al de VOX.
Va, reaccions a l'estrena. Quins nervis. Potser encara el Toni ha aprovat el primer dia i aquest humil article està molt equivocat. A veure, a veure... Hum. "Me van a tener que ingresar de tanto reírme". No sabem com prendre això. "El Club del Drama". Ah, aquest sí que sabem de què va. "Se cree Broncano", "tan malo que no podrás dejar de verlo", "mierda tránsfoba"... un èxit aclaparador. Bravo. Ha confirmat els presagis que va deixar l'avançament que va fer uns dies enrere. Fins i tot s'ha superat.
Aquest és el camí, Toni. Et queden dos telediarios.