Toni Cantó promet donar-nos moltes tardes de glòria al seu nou càrrec. No porta ni quatre dies com a flamant director de l'Oficina del Español i ja ha fet el ridícul de mala manera. Y lo que te rondaré, morena. Quan algú com ell, grimpaire per vocació, només té com a objectiu anar canviant de jaquetes i posar-se cara al sol que més escalfa, passa el que passa, que posa els peus a la galleda una vegada i una altra. És el que té no tenir ni ofici ni benefici.
Toni Cantó / @tonicanto1
A Cantó només hi ha una cosa que li preocupa. Bé, dues. Una, ell mateix i la seva subsistència política peti qui peti. Si ha de canviar de color, cap problema. Cantó, sempre ho hem dit, hauria pogut ser ben bé la inspiració de Groucho Marx quan va dir allò tan brillant de Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres. L'altra obsessió del polític valencià és Catalunya i tot el que tingui a veure amb el procés.
Viu por y para erigir-se en un salvador de la pàtria perquè quatre hiperventiladets li riguin les gràcies. Però sovint, la seva malaltissa dèria antiindepe li ha proporcionat un allau de galetes amb la mà oberta. Com la que li va dedicar Dani Rovira i tants altres actors espanyols de renom per dir que no actuava a Catalunya perquè fa obres en castellà. O més recentment, per escopir contra el programa de TV3 Bricoheroes i contra els seus presentadors, Jair Domínguez i Peyu, qui es va encarregar de posar-lo a lloc.
Dani Rovira i Toni Cantó
Peyu / TV3
Tant fixar-se en el que passa (o el que ell creu que passa) a Catalunya fa que no tingui prou cura del que passa al xiringuito que li han muntat. Perquè el mínim que se li pot exigir a l'únic encarregat de pregonar les bondats de l'espanyol i únic encarregat de l'Oficina del Español és que com a mínim, faci servir adequadament l'espanyol. Però ni això.
Ha estat el periodista Isaías Lafuente qui se n'ha adonat d'un detallet al timeline del perfil de Twitter de Toni Cantó. Al costat de la seva foto i la presentació que ell mateix es fa ("actor por vocación, político por devoción"), hi escriu el seu nou càrrec. Però com ho ha fet? Lafuente ho ha capturat i ha ressaltat l'errada:
El tuit, i la captura, del periodista és, com veuen, de les deu i vuit minuts del matí. Minuts després, el mateix Cantó ha esmenat la pífia i ha posat la lletra "e" d'"español" en majúscula. Però la xarxa, i Lafuente, han anat més ràpids i s'han abonat a la mofa:
Alguns ultres de la pell de toro amants del victimisme i la mentida pregonen als quatre vents que a Catalunya es menysté la llengua castellana i que el castellà està en perill d'extinció i estupideses d'aquest estil. Potser tenen part de raó... El castellà està en perill. Però no pel que passi a Catalunya, que no és veritat, sinó mentre l'encarregat de l'Oficina del Español sigui un personatge tan grotesc com Toni Cantó.