No falla. Toni Cantó obre la boca i de cada 4 paraules, 5 són mentida. Especialment si l'objecte directe, indirecte, subjecte o predicat de l'oració conté una bandera d'Espanya, un unionista, un policia nacional o algú (o alguna cosa) que faci olor a Catalunya. En aquests casos el valencià hiperventila i comença a vomitar fal·làcies dirigides als seus parroquians, a mig camí entre Ciudadanos (el seu partit) i els ultres més recalcitrants de VOX. La darrera mostra de la particular habilitat del mediocre actor però pitjor polític ha arribat arran de l'episodi viscut a la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, on s'ha hagut d'expulsar un senyor, espanyolista de pro, que interrompia el desenvolupament del ple a crits de "somos españoles" embolicat en la bandera nacional espanyola. L'home s'ha pres tan seriosament el seu paper d'espontani moralitzador espanyolista que l'alcaldessa Ada Colau l'ha cridat a l'ordre en diverses ocasions, fins que ha dit prou i l'han fet fora de la sala. Bàsicament, per mal educat i pesat. Però és clar, la ment preclara de Cantó ha vist una altra pel·lícula.
Cantó fumava en pipa. Però no la de la pau. "Indignante. Echa al constitucionalista por sus acuerdos con los independentistas. Ni DUI ni 155 pero siempre con los de la DUI". Aquesta és la particular anàlisi del diputat valencià, el 'Superlópez' de la pàtria. Quin és el seu poder? Manipular i intoxicar tot allò que passa pel seu esbiaixat filtre. Tot buscant l'aplaudiment de la seva colla, òbviament, cosa que tampoc necessita ni de gaire talent ni d'originalitat. El que tampoc és gaire original, però, és el resultat de tot plegat. A Cantó li xiulen les oïdes pel que ha rebut a xarxes. "Mentiroso" és l'adjectiu més elegant. Però no creguin que això li farà reflexionar. És feliç així.
Normal que Cantó no entengui que et facin fora de qualsevol reunió quan ni calles ni deixes parlar. Pertany a Ciudadanos. La meca dels 'muntapollos'.