De tant en tant és necessari que els hi ho recordem: hi ha a Madrid un chiringuito que li han muntat a un personatge per justificar els (molts) diners que guanya per no fer res. Un negociat que ningú sap ben bé per a què serveix, si és que serveix per a alguna cosa. Un chanchullo dirigit per l'home que més vegades ha canviat de jaqueta, Toni Cantó.
Sí, amics. Convé recordar de tant en tant que hi ha un engendre que es diu Oficina del Español perpetrada pel polític valencià que abans era actor, després afiliat d'UPyD, després de Ciutadans i que fa un temps, a la que va veure que el partit taronja no feia olor de llet com el gosset Lucas, sinó de cadàver, va abandonar Inés Arrimadas i va córrer a aixoplugar-se sota l'aixella d'Isabel Díaz Ayuso.
Toni Cantó continua prenent el pèl fent veure que fa alguna cosa a l'oficina que li han muntat per a ell. Evidentment, mentre seu a la taula del circ que li han preparat, continua vomitant el seu odi contra el català dient bajanades de tant en tant.
El personatge és tan esperpèntic que fins i tot, provoca un efecte curiós en la xarxa: se'l troba a faltar quan passen molts dies sense saber res d'ell. És com el bufó de la cort. Per això no és estrany que algun usuari, quan no hi ha notícies fresques de quina una de grossa n'haurà fet Cantó, rebusqui en l'hemeroteca per oferir la ració periòdica que necessitem tots.
Una troballa ha esvalotat Twitter. Una publicació feta per un usuari i retuitejada pels mestres d'El Jueves. Una portada que supera qualsevol que en puguin fer els genis de la millor revista d'humor gràfic que hi ha.
Octubre de 1988. Número 276 de la mítica SuperPop, "a la venta jueves sí, jueves no", com ells mateixos anunciaven. "175 pesetas" per una revista que fa dècades feia furor. I qui hi surt a la portada d'aquell llunyà número?: 'La gran juerga de Eros Ramazzotti', 'David Summers (el de Los Hombres G): la noche más loca la pasé con Sabrina, Samantha Fox y..."', 'El gran rival de Rob Lowe: su hermano Chad', 'George Michael: su gira americana con cambio de imagen y sus líos amorosos', 'Mecano a los 17 años' i, tachín tachán, 'Las pasiones secretas de Toni Cantó'.
Un Toni Cantó que apareixia en el número sense samarreta, només amb texans blaus, descalç, amb cara de pipiolo i sense pensar-se que anys després de despullar el seu tors, també deixaria al descobert les seves vergonyes amb la de barbaritats i estupideses que ha anat deixant per la boca durant la seva trajectòria política.
Una portada meravellosa que ha esvalotat el personal, que l'ha destrossat sense misericòrdia:
Tranquils pels que es preocupen que a Cantó li agafi fred sense samarreta: té un arsenal de jaquetes a l'armari.