'Impossible is nothing'. Aquest lema publicitari resulta ideal per resumir la carrera professional de Toni Cantó. Actor, polític, defensor de la llengua castellana, presentador de televisió... Ha tocat molts pals i tots de la mateixa manera: malament. El seu gran moment de glòria va arribar gràcies a la interpretació. El valencià era mediocre, però va assaborir l'èxit amb la telesèrie '7 vidas'. Després... l'abisme. Sense papers ni oportunitats, va veure l'escletxa a la política de mà de Rosa Díez, de la que ha après molt. Sobretot l'odi, el jaquetisme impúdic i el fracàs estrepitós i etern. Tres àrees en les que s'ha convertit en imbatible, el millor. Sense discussió. Llegendari.
D'un UPyD agonitzant va saltar a Ciudadanos. De les cendres dels naranjitos, a flirtejar amb el PP d'Ayuso. La presidenta madrilenya no el volia perquè sabia que era una aposta a cavall perdedor, però va haver de col·locar-lo allà on no fes gaire nosa: li van crear l'Oficina del Español, el xiringuito més inútil, car i pocavergonya de la història de la democràcia. També se'l va carregar, clar, Cantó no s'està per romanços. Conscient del ridícul exasperant que estava fent, va començar a moure fitxa als cercles de poder de l'extrema dreta. I va cantar bingo amb la nova tele ultra 7NN, on el seu excol·lega a Cs Marcos De Quinto havia injectat mig milió d'euros amb la intenció de crear una FOX a l'espanyola. Li van donar un programa i tot, el 'Contoni': un xou d'entrevistes i humor. L'estrena va ser apoteòsica, digna d'en Toni. Repugnant, cutre, patètic... una obra mestra, vaja.
7NN, la tele ultra que va fitxar Toni Cantó, a punt de la desaparició
El periple televisiu de Cantó continua vigent, tot i que a 7NN estan passant coses. I de grosses. La principal? Que són a punt de tancar la paradeta. No la miren ni els seus incondicionals i no la salvarà ni un miracle. De fet els responsables de l'ens, vinculats a la Fundació Francisco Franco o la secta ultra El Yunque han començar a desballestar-la, a tallar-li l'aixeta, a escanyar-la fins que expel·leixi el seu últim alè. Primera mesura? Fer fora la meitat de la plantilla. El primer cap de setmana de març va haver-hi una cascada d'acomiadaments fulminants, una vintena, com llegim a Aldescubierto.org. La graella matinal quedava totalment destruïda, i ara passen productes enllaunats adquirits a preu de saldo. Posaran tota la carn en la franja de tarda-vespre, però vaja, que ja saben quin serà el seu futur immediat: el carrer. El segon moviment ha estat sortir de la TDT, és a dir, limitar la seva cobertura nacional en obert. A partir d'ara les seves emissions només les patiran els madrilenys (o gaudiran, que hi ha gent per a tot). Quedarà com a una tele local minvant després d'un any i mig de vida... i de 6 mesos en contacte amb el malastruc Toni Cantó, soci de la parca de qualsevol projecte.
Fins a l'última gota: Cantó espremerà els seus mecenes d'extrema dreta abans d'el final que tots sabem
Curiós el cas de Cantó, que mantindrà de moment el programa i el seu generós sou mentre veu com rodolen caps al seu voltant. La seva també caurà, però ja saben, sempre hi ha classes i classes. I en Toni aguantarà fins a l'últim segon en la seva croada... i al seu Titànic personal. Saltarà quan no li quedin més nassos o quan hagi convençut un altre primo per continuar engrandint la llegenda. De moment ha batut un rècord: si a UPyD va passar 7 anys abans de destruir-los i 6 més a Ciudadanos, ara només li ha calgut mig any per impregnar de la seva mala vibra a la nova televisió i signar la seva acta de defunció. El pròxim projecte que es prepari: podrien ser 6 segons. O sis dècimes. Mai se sap.
El talent es manifesta de formes insospitades. La manca de talent, també. En Toni encaixa en les dues categories, però el resultat és sempre el mateix.