El circ de Toni Cantó ha tornat a obrir les seves portes: la 'Oficina del Español' bull d'activitat després de la letargia estiuenca. Bé, bullir, bullir... potser que ens estem passant. Direm senzillament que ha recuperat la seva única ocupació en el 'xiringuito' que li ha regalat Isabel Díaz Ayuso: fer tuits. 8 hores al dia a raó de 75.000€ a l'any dient ximpleries, intoxicant i, especialment, ficant la gamba fins a límits insospitats.
En Toni és un perill amb potes. Perillós per al seus detractors, perquè els pot matar d'un atac de riure per la seva ignorància supina. Però és també un risc gairebé mortal per als seus seguidors i allò que defensen i representen. En aquest cas, la llengua castellana. La destrossa amb una habilitat inusitada, senzillament perquè no té ni fava. Ni d'ortografia, ni de sintaxis, ni de la mare que les va matricular. Ja la va espifiar de forma descomunal el dia de la seva estrena, escrivint 'Oficina del español' en la seva biografia a Twitter. En minúscula. El director. S'ha de ser... Toni Cantó, 'a seques'.
El polític més 'jaquetetes' de la història de la democràcia va esmenar la bestiesa, però només després de sentir els clatellots de mitja Espanya. 'La letra, con sangre entra'. La majúscula, volem dir. Perquè la resta de lletres, paraules o frases li han quedat per a la revàlida de setembre. De l'any 2150, sí. Al ritme que va, que no es preocupi: no s'haurà de presentar, perquè destruirà la llengua de Vargas Llosa en qüestió de mesos. I tot, com sempre, per la seva obsessió patològica per Catalunya i el català.
Resulta que, entre les escasses tasques de l'actor de quarta, dedicar el seu temps a intentar ficar el dit a l'ull dels catalanoparlants està en primera posició. I ves per on que ha caigut a les seves mans un article del sempre moderat 'Libertad Digital' que, basant-se en un estudi de l'Ajuntament de Barcelona, assegura que la llengua catalana perd força entre el jovent. Segons el filòleg de 'baratillo', això és culpa de "la imposición", i fa de Nostradamus fatxa, dient que "Pero el nacionalismo usará el dato para alimentar el victimismo frente al español, seguirá imponiendo y gastará más dinero público". Cantó parlant d'imposar, de diners públics malbaratats, etcètera. Genial. Ara bé, tornem un moment a la darrera frase. Comença amb un "Pero", una conjunció adversativa (per si no ho sap) en majúscules. Ho fa després d'un punt i apart. MEEEEEEC! Error, Toni, error. Així no. Segon avís. No tens ni idea. La xarxa li passa la mà per la cara.
Ai, Toni, si no vols perdre el 'sueldazo Nescafé', o bé pagues un corrector abans de deixar anar els tuits, o te'n tornes a l'escola a veure si aprens alguna cosa. Ànims. Que els necessites i de valent.