A Catalunya els famosos (actors, presentadors, artistes) es divideixen en "famílies": Cal pertànyer a alguna o estàs fotut per treballar. Ho va denunciar fa poc Joel Joan: "Soc la persona menys desitjada al món del cine. Estic totalment al marge de la professió. No interesso. Com que és igual la taquilla fan la pel·lícula amb el que millor els cau, amb els amics. Al teatre passa igual". Així funciona el gremi, per nepotisme, amiguisme, enxufisme de tota la vida. Un altre outsider amb èxit, Toni Clapés acaba de denunciar que passa el mateix a TV3. Clapés no treballa a la cadena des de 2015, quan va presentar Com som sent director Eugeni Sallent. A Vicent Sanchis les xifres d'audiència d'aquell xou i li han servit de justificació per no trucar mai més el líder de la ràdio, el que fa més anys que ho és.
Toni Clapés denuncia com va el gremi en una entrevista al diari Ara: "Soc un vers lliure. Catalunya és el país de les famílies. Riu-te'n tu, de Sicília! Jo no soc de cap família i això m'ha permès tenir la llibertat de poder dir el que penso. A TV3 sempre hi ha unes productores a qui curiosament els cauen tots els contractes, i de milions d'euros, però n'hi ha d'altres que, per molt que tu presentis projectes, no els hi toca ni la pedrea". No dona noms perquè tothom els sap. Alguns van treballar amb Clapés, com Andreu Buenafuente. Juntament amb Oriol Grau van fer El Terrat de ràdio a la SER que després va triomfar a TV3 a programes com Tot per l'audiència amb Xavier Sardà o el Sense títol, ja amb la productora de Buenafuente.
El tàndem Buenafuente-Clapés era imbatible. A la ràdio, quan l'Andreu no presentava el programa de 12 a 2 cada migdia, qui el substituïa era Clapés. Però allò es va trencar, fins al punt que ara Buenafuente no cita mai Clapés entre els seus referents i, en canvi, es declara admirador d'Oriol Grau. Pels 40 anys de TV3 Buenafuente va reunir gairebé tot El Terrat amb antics treballadors de la productora com Jordi Évole, Santi Millán, Joel Joan o Toni Soler. Clapés res de res. Ara el locutor de RAC 1 explica com va anar aquell mal final entre dues patums de la TV, la ràdio i l'humor, que van acabar com Martes y trece, Cruz y raya, Esteso y Pajares o Alfons Arús i Jorge Salvador: barallats.
Toni Clapés: "Part del que vaig aprendre a El terrat de Buenafuente ho he aplicat al Versió, com els personatges. Ha estat el programa de ràdio més creatiu en què he treballat. Però hi ha un fet que em va torturar durant molt de temps: quan vaig decidir canviar de feina per motius que ara no explicaré, ell no m'ho va perdonar mai. Amb l’Andreu és així: o estàs amb ell o contra ell. Ara he girat full, però em va saber greu que fos incapaç de fer un cafè amb mi i parlar-ne obertament. Alguna vegada ho he plantejat però no me n'he sortit, i això em va generar frustració. Miquel Calçada em va donar una gran oportunitat. Va ser aleshores, quan es va enfadar l’Andreu, perquè vaig passar d’El terrat al Persones humanes. Però jo volia fer pantalla i l'Andreu considerava que havia d'estar fent altres feines. Persones humanes va ser el millor programa d'entreteniment que s'ha fet a TV3. Era com anar a jugar amb Messi. Aquest programa no es pot tornar a reemetre, perquè hi havia coses políticament molt incorrectes! I representa l’estil d’humor que m’agrada". Clapés va abandonar Buenafuente per Mikimoto perquè volia fer pantalla i perquè el Persones humanes era millor, amb un humor menys blanc. Buenafuente no perdona i no ha volgut tornar a veure's amb Clapés, ni per prendre un cafè. Un mal final. I una dada: Buenafuente segueix a TV3 mentre Clapés i Mikimoto han estat apartats.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!