Una de les cançons més boniques de la història de la música en català és, a judici d'En Blau i segur que de molts dels lectors, aquell Camins meravellós de Sopa de Cabra. Aquell "Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous".
Gerard Quintana cantava que mai és tard per sortir a menjar-se el món i descobrir noves rutes, físiques i vitals, i que allà fora hi ha tresors amagats per a tothom. Una gran veritat.
Igual que la que va popularitzar el millor entrenador de la història, Pep Guardiola, sobre els catalans, en el seu discurs en rebre la Medalla d'Honor d'Or del Parlament, allò de "I no oblideu mai que si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora, i no hi ha retrets, no hi ha excuses i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me que som imparables".
A Toni Clapés li agrada la música dels Sopa de Cabra. I és un entusiasta del Barça de Guardiola. I també li agrada fer cas als que la toquen, com en Gerard i en Pep. Per això, d'una volada, ha seguit les directrius de tots dos en aquest matí de divendres.
El presentador i director del programa més escoltat de la ràdio a les tardes, el seu meravellós Versió RAC1, esgota els darrers dies que li queden de vacances abans de tornar novament a la feina en una nova temporada davant dels micros de l'emissora privada.
El proper novembre el locutor farà 54 anys i ara acaba de demostrar que arribarà a aquesta xifra en molt bona forma. Com? Llevant-se ben d'hora ben d'hora ben d'hora i anant a recórrer camins, somnis i promeses. Promeses que potser s'ha fet a ell mateix de cara a tornar amb les piles carregades a la ràdio. Promeses que inclouen córrer per camins amb les sabatilles esportives als peus. Promeses de posar el despertador a trenc d'alba, tot i estar de vacances, i sortir a fer una mica d'esport amb els primers raigs de sol.
Sigui com sigui, la foto d'ell a primera hora del matí és espectacular, una de les més maques que s'han publicat aquest estiu, ens atreviríem a dir.
Pantalons curts, dessuadora per la fresqueta de primera hora del dia i un horitzó infinit al seu davant. Els seus seguidors han acollit la imatge amb aprovació i una mica de conya, de pas sigui dit:
"No és senzill saber cap a on has de marxar. Pren la direcció del teu cor", cantava Sopa de Cabra. No sabem fins on haurà arribat el bo d'en Clapés aquest matí. El que sí sabem és que el cor dels seus oients li marca la direcció dels locutoris de RAC1, on ja tenen ganes de tornar-lo a escoltar d'aquí a molt pocs dies.