Quan ajuntes una de les millors entrevistadores d'aquest país, en un dels millors programes d'aquest país, amb un dels seus col·legues de professió més estimats, respectats i amb tendència a buidar el pap, només poden sortir coses bones. I això és el que ha passat aquest matí de dilluns a l'excel·lent Cafè d'idees de La 2 presentat per la gran Gemma Nierga, que comptava a la taula, com sovint, amb el no menys gran Toni Clapés. El locutor de RAC1, director i ànima del seu incombustible Versió RAC1 des de fa molts anys, és un d''aquells convidats que mai defrauden. I és que el Toni té la sana virtut (i els nassos) de dir sempre el que li rota, d'alçar la veu, de queixar-se i dir noms propis quan alguna cosa grinyola i de parlar clar i català.
Encara recordem les denúncies públiques que ha fet davant del micròfon del seu programa sobre què va fer una vegada un conductor d'autobús de Barcelona, què va passar amb una imatge dantesca d'un munt de brossa escampada pel carrer, intimitats d'ell a la dutxa amb la seva dona, segons quines decisions polèmiques que s'han pres en alguns despatxos de TV3 o amb quin col·lega de professió no tornaria mai de la vida a treballar. El Toni, si una cosa no té, són pèls a la llengua. I quan s'ha de queixar, ho fa amb la boca ben gran. I aquest matí al Cafè d'idees ha tornat a donar una nova mostra.
El Clapés sap que té fama de barrufet rondinaire. Sap que té el sanbenito al seu cap de persona malcarada que si t'ha de fotre un moc, te'l fot. Però és que sempre té raó amb les seves queixes. I ara, de què ha buidat el pap? D'un tema que segur que molts espectadors han sentit empatia per ell i s'han posat en la seva pell: els veïns... Qui no ha tingut temptacions d'engegar-los a dida alguna vegada o altra? Qui no ha tingut pollos amb algun veí torracollons, alguna vieja del visillo, algun d'aquells que té molt temps lliure i poca feina que sempre estan ficant el nas on no li demanen? En aquesta ocasió, però, la cosa va de convivència, o en aquest cas, de mala convivència. Gent que no té respecte pels seus veïns, que fa el que li surt del monyo sense pensar si molesta o no molesta a la resta. I al Toni li ha tocat patir alguna vegada a algun d'aquests veïns.
Com a resum de la seva intervenció, reproduïm la frase que ell mateix ha dit: "Jo he rebentat la bústia de l'Ajuntament", de tantes denúncies i queixes com ha posat. Parlant sobre el soroll que fan alguns veïns, que es pensen que viuen sols, podríem dir que hi ha sorolls de tota mena, mobles, gemecs, volum de la televisió, discussions... Què li va fer perdre la paciència al Toni? Li diuen: "Un veí pianista no et molestaria, oi?". I ell nega la major: "També el vaig tenir. Lamentablement. A sota, un veí suec, que hauria de donar exemple... Jo crec que el van fotre fora de Suècia i ens el van fotre a sota de casa meva... Un imbècil al cub, amb enfrontaments. És la vegada que he estat a punt de...", no cal que acabi la frase que se li ha entès tot. Un Toni que "i tant" que "he denunciat algú per contaminació acústica. He fet venir l'Ajuntament per tema d'ocupació il·legal de pisos turístics, per sorolls...".
📌@toniclapes ha arribat a denunciar veïns pels sorolls i molèsties que ha patit!
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) March 24, 2025
🗣️ "He rebentat la bústia de l'Ajuntament"
▶️ Recupera la conversa amb @GemmaNierga i @Lorena_Amo: https://t.co/C246JQYpMv pic.twitter.com/aomt6sTW8E
Un Clapés i una Nierga, per cert, que temps enrere, curiosament, van ser veïns, època en la qual van compartir el mateix pànic, tal com van reconèixer un altre dia que també va anar al programa. Després de veure la pel·lícula 'El coloso en llamas', els dos, que van ser veïns en un gratacel a Barcelona, van dir: "Aquest senyor i jo vivíem en el mateix edifici, un gratacels de Barcelona. Jo vivia al pis 21, porta 3 i tu Toni al pis 20, porta 3, un sobre l'altre. I al cine Urgell feien 'El coloso en llamas'. Jo vaig arribar a casa aterrida. Mai havíem pogut compartir aquest terror de viure en un gratacels. Hi havia una frase d'Steve McQueen, cap dels bombers: 'Arquitectos... Saben que no hay seguridad de apagar un fuego por encima del séptimo piso, y aún así, siguen haciéndolos lo más altos posibles...'"... Probablement, el Toni li té ara més pànic a un pianista suec que a viure dalt d'un gratacels.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!