Toni Clapés és el líder indiscutible de les tardes radiofòniques a Catalunya. Ha tornat de la seva convalescència com a un tro, fent més líder que mai el 'Versió RAC1'. Rècord històric amb 318.000 fidels a la darrera onada de l'EGM a l'abril. Espectacular. També demostra gran forma física a les xarxes, opinant sobre allò que li rota amb contundència, ironia i valentia. És el seu segell personal. Com a bon comunicador està al cas de tot el que passa, i sovint del que no passa, també. Per exemple, aquest cap de setmana. Com a culer de soca-rel, tenia diverses cites importants. La primera i més feliç, una nova nit de glòria del Barça Femení, que assoleix el triplet de manera sensacional: la Copa de la Reina també llueix a les vitrines del club, en guanyar per 4-2 al Llevant a l'estadi de Butarque, a Leganés. Les blaugranes són llegenda.
Clapés compartia la joia i el reconeixement rotund al Femení, i ho feia aplaudint a Twitter. Uns aplaudiments que també celebraven una altra cosa: la no presència de la titular del trofeu que aixecava la capitana Alexia Putellas, qui lluïa una corona que recordava que la Reina no hi era. Tampoc el president de la Federació Espanyola, Luís Rubiales. Suposem que encara no consideren el futbol femení com a un esdeveniment important per trencar els seus plans un diumenge. Tampoc és notícia: les reines espanyoles només han presidit la final en una ocasió de 39 possibles. Ni tan sols demostrar respecte per a les culers, primer equip del "regne" que es proclama el millor d'Europa, la va motivar. No és que necessitem de la seva presència enlloc, cert, però estaria bé fer el gest a favor de la igualtat entre dones i homes. Les finals masculines sempre tenen al 'Vacunao', per què ella no? Potser va tenir por que els aficionats que van poder assistir a la final la xiulessin com al marit: era millor quan no hi havia ningú. Tot això és del que parla la galeta de Clapés a la Letícia, mentre lloa les veritables reines: les de l'esport.
Letícia i el futbol, una relació difícil. Deu tenir alguna al·lèrgia a la gespa. O a Catalunya, ves a saber.