Recorden allò que es deia quan va començar el pitjor de la pandèmia? "Saldremos mejores", "tot anirà bé", "ens ensortirem", repetíem com lloros. Més aviat, "saldremos menos" i més rucs dels que vam 'entrar', i prou. La irresponsabilitat de molts tira per terra els esforços de la gran majoria. Un comportament lesiu per a la societat, especialment per a tots aquells que estan considerats com a grup de risc per les seves circumstàncies personals: edat avançada, patologies prèvies, etcètera. Si a la manca de consciència col·lectiva li afegim un control deficient del manteniment de les mesures, la gravetat de la situació s'explica per sí mateixa. Sí, és cert: no es pot posar un policia en cada porta. Però tampoc cal, n'hi hauria d'haver prou amb una denúncia. I fins i tot així tampoc.
El sector de la restauració i l'oci nocturn han estat dels més castigats per les restriccions, i com ha respost una part de la societat? Muntant festes a domicilis particulars i passant olímpicament del tema. No cal ser gaire primmirat per detectar-les, no. Han estat una constant. Ciutadans responsables, preocupats i empipats (amb raó) han advertit a les autoritats del que estava passant, però la resposta no ha estat sempre l'adequada. Un d'ells, el locutor de RAC1 Toni Clapés, que ha viscut una experiència molt desagradable durant el cap de setmana: els veïns de sota van decidir organitzar una gresca i, per si no en tenia prou, la seva trucada a la Guàrdia Urbana de Barcelona va ser un brindis al sol. "Encara els espero", diu amb sornegueria. Clapés n'està tip, d'uns i dels altres: "ens en sortirem però per selecció natural". La denúncia ha rebut el suport de molts seguidors.
Vivim a Can Pixa, i en comptes d'aprendre i millorar, semblem entestats en anar cap enrere. Quin despropòsit tot plegat.