Des d'En Blau els hem recomanat sovint el programa Els teloners, l'hora prèvia al Versió RAC1 que cada dia de dilluns a divendres condueixen el Guillem Estadella, el Marc Bala i la Mar Arans a les tres del migdia. Un programa blau, carregat d'informacions sobre les celebrities del nostre país i les seves interioritats. Un espai que et desperta un somriure des del primer minut, però que a judici de qui escriu, té el seu moment més imperdible justament cap a la part final, cap al final del programa, on entra a l'estudi il capo Clapés per fer-se càrrec del seu programa i hi té lloc una mena de relleu, es passen el testimoni dels uns a l'altre. Però un relleu que no és debades, ans al contrari: té molt de suc. És en aquest breu espai de cinc, deu minuts on el Clapés les deixa anar i revela coses d'ell mateix que són sensacionals. Coses de la seva intimitat, com l'hilarant dia en què parlava de què havia fet en unes dutxes, o per parlar des d'un punt de vista professional.
Com aquest divendres. Què li han fet els teloners al Clapés per acabar setmana? Un interrogaToni, un interrogatori format per cinc preguntes directes, indiscretes, on el Toni s'havia de mullar, "volem el marro nosaltres". I marro és el que han trobat, a jutjar per alguna resposta on se li ha entès tot. Han començat amb una de fàcil resposta, "el dia més feliç de la teva vida?". I ell ho té claríssim: "el naixement de la meva filla, el dia que sigueu pares ho sabreu. No hi ha res que iguali el dia que tens un fill o filla, la resta està a any llum". Després han traslladat la pregunta a la feina, el dia més feliç des d'un punt de vista professional. I Clapés, fent de Clapés: "No tinc res, visc al dia. Quan acabo programa". Meravellós. A la tercera s'ha animat la cosa: "quant temps de vida li queda al 'Versió RAC1'?", i després d'una pausa dramàtica, deixa anar un "és que febrer i març és el pitjor moment per preguntar-me què faré la temporada vinent".
Més. Atenció a la següent: "Per què creu que no t'han donat un altre Ondas?". Aquí ha deixat anar molt més la llengua: "Puc fer la resposta 'quedabién', que seria que hi ha altres programes que estan molt millor". Però si una cosa no és el Toni és un 'quedabien': "La que crec jo és que quan han estat a punt de donar-me'l s'han produït alguns fets que han interferit que finalment me'l donessin a mi. Hi ha hagut gent que ha interferit perquè el 'Versió' no tingués un Ondas com a programa", perquè recorda que l'únic Ondas que té ell el té a la trajectòria. "En el moment que s'anava a donar un Ondas al 'Versió', va haver-hi interferències d'una persona i es va decidir donar-li a un altre programa... et diré més: quan es va saber l'última decisió va haver un cert terratrèmol al jurat dels Ondas. Crec que li van acabar donant a un de RNE".
Quedaven preguntes sucoses, per exemple, "amb quina d'aquestes persones no tornaries a treballar: a) Xavier Sardà, b) Ricard Ustrell o c) Andreu Buenafuente?"... L'ombra del comodí sobrevola l'estudi. El comodí que pot gastar en una resposta per no contestar. L'ha utilitzat. Però com el Toni és un geni, tot i gastar-lo, sí que ha dit molt amb la resposta que ha donat: "Utilitzo el comodí... Perquè clar, no em dones l'opció a dir-te que treballaria amb les tres... Si vols, et responc que jo treballaria amb els tres..., la repregunta seria 'Qui dels 3 no voldria treballar amb mi?'... Per posar en context, sembla que amb el Sardà manté una gran amistat. I que amb l'Ustrell hi ha qui diu que s'han dedicat algunes pullites radiofòniques els darrers temps. I de l'Andreu? Fa poc, en una entrevista a l'Ara va deixar caure que "Part del que vaig aprendre a El terrat de Buenafuente ho he aplicat al Versió, com els personatges. Però hi ha un fet que em va torturar durant molt de temps: quan vaig decidir canviar de feina per motius que ara no explicaré, ell no m'ho va perdonar mai. Amb l’Andreu és així: o estàs amb ell o contra ell. Ara he girat full, però em va saber greu que fos incapaç de fer un cafè amb mi i parlar-ne obertament. Alguna vegada ho he plantejat, però no me n'he sortit, i això em va generar frustració. Miquel Calçada em va donar una gran oportunitat. Va ser aleshores, quan es va enfadar l’Andreu, perquè vaig passar d’El terrat al Persones humanes. Però jo volia fer pantalla i l'Andreu considerava que havia d'estar fent altres feines". Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions.
El mateix Clapés es respon a ell mateix, sobre quin d'ells no voldria tornar a treballar amb ell: "I sé la resposta, crec... Però aquí agafo el comodí". Meravellós. Com diu l'Estadella: "Bravo. És Messi driblant". I té raó. Toni Clapés, el Messi de les ones.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!