Els peatges ja han passat a millor vida. Des d'aquest dimecres ja no haurem de passar el via crucis de fer cua davant aquestes infames construccions de color taronja, amb tanques, on religiosament anàvem dessagnant la targeta de crèdit i buscant alguna moneda per posar al cistell. Això, si és que algun dia no havíem de passar el mal tràngol de no dur ni una cosa ni una altra, com li va passar a Jordi Basté. No va ser l'única experiència desagradable en un peatge. 

Ara que ja els hem deixat enrere, esperem que de manera definitiva, qui més qui menys té alguna anècdota o record viscut a Martorell, a La Roca del Vallès o en qualsevol dels molts punts escura-butxaques dels conductors. Com el que ha verbalitzat Toni Clapés en directe al seu Versió RAC1.

Toni Clapés i Jordi Basté / RAC1

Si al seu bon amic i company de cadena no li agradaven els peatges quan era un nen, "de petit no m'agradaven els peatges, aquelles cues, la tornada de la Costa Brava que hi havia al peatge de La Roca. Després, aquell megàfon que ens deia: 'Llegando a la Fábrica de Cemento, carril izquierdo señalizado directo a Barcelona. Aquella veu volia dir que s'acabaven les vacances, no era com ara, que puges i baixes cada dia si cal, per treballar. En aquella època creuaves un peatge i llavors era una anomalia", Clapés té un record dolç amb ells. Amb els de debò? No. Un altre que feia les seves delícies.

Toni Clapés / RAC1

Ho va explicar aquest dimarts, en una de les millors seccions que es poden escoltar a la ràdio a Catalunya, la col·laboració del meravellós Sergi Pàmies on parla d'estrenes de cinema, de la vida i del que calgui.

La conversa entre tots dos, com sempre, deliciosa, va dur-los en un moment determinat a recordar alguna anècdota que li passés amb algun peatge. Pàmies va recordar un treballador inquietant que es trobava sempre quan baixava de permís fent la mili a Vitòria. "Sospitàvem que era una persona que havia matat familiars i que l'únic lloc on el deixaven treballar era en un peatge a Gallur, un lloc ignot als Monegros", diu l'escriptor, provocant la rialla a l'estudi i als oients.

Sergi Pàmies / Foto: Guillem Camós

Intervé Clapés per dir que ell, el record que té, és d'una versió reduïda dels peatges, "fins i tot, venien una versió en joguina, jo l'havia comprat. Eren uns peatges d'aquests en forma de rombes carbasses amb uns cotxes". Pàmies: "Era adoctrinament, t'havies de preparar", apunta de manera sublim. "Hi havia uns cotxes i jugaves a fer-los passar per allà", recorda amb nostàlgia el locutor.

I ara, gràcies a la màgia de la ràdio, com s'acostuma a dir, gràcies a aquesta comunió que fa temps que han creat Clapés i el seu equip amb els seus oients, un d'ells li ha provocat una sorpresa majúscula i l'ha emocionat. Perquè qualsevol cosa que es digui per la ràdio, qualsevol objecte que es recordi, segur que hi ha algú que encara en conserva algun a l'altell, en uns prestatges de casa o al traster agafant pols. 

No és el cas d'aquest exemplar en perfecte estat de, precisament, l'enyorada joguina mencionada per Toni Clapés. Perquè un oient li ha mostrat aquesta "joguina boomer", amb els seus cartells d'"Automático importe exacto" i "Autopista peaje" i els típics cotxets amb els que jugaven els nens de fa quaranta, cinquanta anys. En veure-ho, no ha pogut fer una altra cosa que escriure un emocionant "Ohh, sou brutals!!!".

Una relíquia que paga molt la pena conservar... Les seves rèpliques a gran escala, no cal. Poden passar a millor vida que ningú les trobarà a faltar.