No falla. Cada vegada que surten els EGM de les ràdios, tothom escombra cap a casa seva. Qui més qui menys, com passa a les eleccions, escombra cap a casa seva. Si durant els comicis tots comenten els resultats en clau del seu partit, destacant el que hi hagi de destacable, per poc que sigui (amb l'excepció de la patacada sideral de Ciutadans dels darrers temps, que no hi ha qui tingui nassos de treure pit, d'on no n'hi ha, no en raja), a les emissores passa tres quartes parts del mateix. Però si hi ha una ràdio que no li cal fer de trilero, ni furgar en els resultats per destacar, senzillament, perquè són els líders indiscutibles, aquesta és sens dubte RAC1. L'emissora privada continua líder indiscutible de la ràdio a Catalunya, fregant rècord absolut, aconseguint la segona xifra més alta de la seva història i quedant molt a prop del milió d'oients diaris, amb 967.000 fidels. Una barbaritat guanyada a pols després de molts anys fent una molt bona feina, amb una graella consolidada que sedueix cada dia milers d'oients.
9️⃣6️⃣7️⃣0️⃣0️⃣0️⃣ GRÀCIES! Líders de nou!
— RAC1 (@rac1) April 19, 2022
Amb vosaltres hem aconseguit la segona millor xifra de la història 🙌🏼📻 pic.twitter.com/mHpwuEpf73
Un dels que han vist en aquestes imatges, cofoi com la resta de companys, al costat del Basté, dels Òscars, de l'Agnès Marquès, de l'Albert Om o del Xavi Bundó, és el gran Toni Clapés. El seu Versió RAC1 és el programa més escoltat de la ràdio a les tardes. I no només això, sinó que han augmentat la família, tornant a superar la barrera dels 300mil oients i aconseguint cada dia 302.000 irreductibles que volen passar una bona estona escoltant el rigor i el bon humor dels Clapés, la meravellosa Montse Llussà, senyor Marcel·lí, la Vane i companyia. La principal competència també pot estar satisfeta, tot i no fer-li ombra, aconseguint, en el cas de Catalunya Ràdio, uns molt bons resultats. Sense anar més lluny, la ràdio pública, a nivell global també pot presumir de ser la que més en creix, amb 80.000 oients diaris, i pel que fa a la tarda, es pot dir que també és un gran dia per a Elisenda Carod i Òscar Fernández, amb les tardes a 152.000. És el millor registre de Catalunya Ràdio en aquesta franja des de 2005.
El problema, però, ve quan no a tot arreu s'informa de la mateixa manera. Per exemple, a TV3. A la cadena autonòmica es van fer ressò dels EGM, però destacant especialment els resultats de Catalunya Ràdio i rebaixant, o directament, passant de puntetes pels resultats de RAC1. I Toni Clapés ha dit que ja n'hi ha prou d'aquest color. I ha esclatat. Durant deu minuts, en el seu Versió RAC1 ha parlat més clar que mai, no s'ha mossegat la llengua i s'ha quedat ben a gust buidant el pap davant el que considera un penós exercici de menysteniment. Atenció perquè diu noms, o càrrecs, que és el mateix. Se li ha entès tot: "És curiós el que nosaltres arribem a defensar TV3 i el tracte que dispensa, en aquest cas els serveis informatius de TV3, concretament crec que és el seu Cap d'Informatius (David Bassa), a nosaltres quan es tracta de fer la lectura de les audiències". Clapés, fart de parlar sovint de TV3, especialment quan elogien els seus programes a la secció de tele del Rocco Steinhauser, i de rebre un tracte molt desigual: "És diametralment oposat. Nosaltres sempre parlem de TV3 i ells, com ho diríem... el tracte més esquifit, més miserable, menyspreatiu. Cada EGM és el mateix. I això té un nom, perquè em consta, són directrius que venen del cap d'informatius. Ho trobo tristíssim. Això és sectarisme". N'hi ha més: "No entraré en matèria, freno aquí, però potser algun dia explicaré que s'ha arribat a posar fre a col·laboracions de gent de RAC1 per TV3 per quota, perquè no volien que sortís gent de RAC1 a TV3. Això és de perdedor. I tot per la qüestió de la competència amb Catalunya Ràdio. Però si quants més serem més riurem, més feina per tots, més indústria. Què ens hem de quedar amb una sola emissora, Catalunya Ràdio i ja està?".
Segueix: "I amb la televisió el mateix, l'aposta de 8TV. Hi ha d'haver més opcions. Si nosaltres no creem indústria catalana, qui ho farà? Si ens dediquem a putejar-nos, a tirar pedres als companys, a no mencionar el contrincant i amagar dades, no anem enlloc, és un pensament miserable, de perdedor i així els hi va a alguns, clar, durant anys i anys no els hi quadren les xifres i vinga, les amaguem i camuflem. És patètic. Veient el país que tenim, no m'estranya. Som així de patètics tots, i l'exemple és donar unes dades d'audiència". Ho diu un Clapés amb coneixement de causa, que ha treballat molts anys tant a Catalunya Ràdio com a TV3 i que no té cap problema, al contrari, en parlar i elogiar TV3 o Catalunya Ràdio: "Tota la vida els hi estaré agraït, perquè ells m'han format i ara estic aquí a RAC1. Ara, que estiguis aquí, i no et mencionin, i que 'no vinguin els de RAC1 perquè sortiran massa'... però a veure: quantes campanyes de publicitat ha fet a TV3 Catalunya Ràdio i durant quants anys??, i la gent tria i escolta el que vol. Deixem de ser tan miseriosos, per favor, és patètic, país de les capelletes, de les camarilles!! I m'abstinc de donar més detalls. Avui acabo aquí". Faltava, però, un missatge als directius: "El problema el tenen alguns, no els professionals de TV3, que algun també, però sobretot a les capes de direcció... I per cert: si algú m'ha de dir algo, no cal anar a través de tercers enviant-me missatgets, que m'ho diguin a mi directament i em truquin... Tanta tonteria!". Descomunal. Les seves paraules es van sentir de manera rotunda. Als estudis de Francesc Macià i segur que també als despatxos de Sant Joan Despí.