Ja se sap que Spain is different. I dins d'Spain, el que encara és més different és un petit ecosistema que hi ha a Madrid, a la Carrera de San Jerónimo. Si el llogaret gal d'Astèrix i Obèlix resistia ara i sempre a l'invasor, el Congrés dels Diputats resisteix ara i sempre als preus que paguem la resta. Que, traduït, vindria a ser una vergonya majúscula, un greuge comparatiu de traca. Però anem a pams. Una de les coses que sempre hi ha hagut damunt la taula és el sou dels diputats. Que si cobren poc, que si cobren massa, que si mereixen tot el que guanyen, que si pel que guanyen haurien de fer molt més, que si molts s'ho curren, que si molts d'altres escalfen l'escó sense fotre brot i un llarg etcètera. El tema dona per molt. No entrarem nosaltres ara a encetar aquest meló, però sí que ens farem ressò d'un fet que ha indignat bona part dels ciutadans. Més que els lleons que hi ha a les portes de l'hemicicle.
Perquè el que no té cap mena de lògica, ni cap ni peus, de fet, tot el contrari, és que per poc que cobrin els diputats (que ja els hi diem, spoiler, que no és poc precisament), és una indecència, una aberració segons quins privilegis tinguin. Perquè el que no és normal, el que sembla una presa de pèl, és que després del sou que reben, després, quan vagin a esmorzar, el que els hi costa sembli una broma de mal gust, comparat amb el que paguem la resta dels mortals. No sé què hauran esmorzat vostès, però servidor avui ha tingut la genial pensada d'esmorzar a un bar del centre de Barcelona on mai havia estat. Un cafè, mig entrepanet de pernil i un suc de taronja. 10 euros. Així, com qui no vol la cosa. Segur que molts de vostès també hauran viscut alguns atracaments similars en alguns bars on et cobren més de 2 euros per un cafè o en d'altres on per demanar un entrepà has de demanar un crèdit al banc. Per això, veure una foto publicada per un usuari sobre la carta d'esmorzars del Congrés ha fet que a molts ens hagi provat malament el nostre esmorzar.
S'hi veuen sis esmorzars diferents. Saben quant costa el més car? 2 euros amb 50 cèntims. El Desayuno Macrobiótico que porta "Bebida caliente + tostada integral de humus o aguacate + zumo de naranja natural". I el més barat? El Desayuno Continental, on et pots fotre una "Bebida caliente + bollería o tostada con mantequilla, mermelada o tomate y aceite o churros o porras" per, atenció, 0,91€... No arriba ni a l'euro. El mateix preu que té el Desayuno Saludable, que conté "Bebida caliente + pieza de fruta o vaso de fruta preparada o tostada integral con mermelada baja en calorías o aceite y tomate. 91 cèntims... El que és saludable és gastar-se tan poc per esmorzar. 91 cèntims..., que és gairebé el que a la resta de locals del país ens cobren als currantes només per trepitjar un bar o una cafeteria. Entre mig, tres desayunos més que no arriben als dos euros. Per no parlar dels extres o suplementos, on trobem el suc de taronja natural més barat del país. Un producte que en molts bars és més car que un Ferrari Testarossa, al del Congrés costa 1,45€. Un dels que s'ha fet ressò, Toni Clapés, ho ha resumit amb la millor paraula possible: "Indecent". La resta de la xarxa no ha estat tan diplomàtica:
No sé vostès, però tal i com estan els preus aquest estiu, de vols, hotels, restaurants o benzina, estic plantejant-me d'anar a passar les vacances al Congrés dels Diputats. Per 30 euros em posaré les botes durant tot el mes d'agost.