Aquest 1 de maig ha estat un festiu singular que ha caigut en diumenge. Hi havia celebracions a dojo: el dia del Treball, el dia de la Mare i, en algunes localitats del Maresme, una festivitat local com ara el Dia de la Creu. És el cas de Canet de Mar, on els seus veïns i veïnes han sortit al carrer com mana la tradició. Bé, no només als carrers: també als boscos que envolten el poble. Un paratge on s'ubica, precisament, la Creu de Pedracastell. Un indret que és destinació de pelegrinatge popular, una visita gairebé obligada si t'estimes i vius aquesta localitat. Per exemple, com fa el presentador dels TN Vespre de TV3, Toni Cruanyes, canetenc de pro tot i viure a l'Eixample barceloní de forma habitual. La terra, però, és quelcom que no s'oblida.
En Toni té una relació ben estreta amb Canet de Mar, i no només per haver nascut allà o per tenir arrels familiars profundes. La localitat és també protagonista del seu darrer gran èxit professional, en aquest cas fora de l'àmbit estrictament televisiu: parlem del seu darrer i premiat llibre, 'La Vall de la Llum', gran triomfador de la passada Diada de Sant Jordi. Un títol que gira al voltant del seu poble, de la seva gent i de la seva sang. Una història d'amor que continua ara amb els fills del comunicador amb el seu marit, Eugeni Villalbí: l'Elies i la Joana.
Cruanyes i família han aprofitat el cap de setmana i s'han escapat a Canet per gaudir de la festa i del caliu de la seva gent. No ha faltat la visita a la Creu, és clar, especialment per l'empenta del petit Elies, que volia pujar fins allà sí o sí. Petés qui petés. Tant és així que va insistir de totes les maneres possibles. La principal, la física: estirar del braç del seu pare i fer el recorregut. Bé, amb una petita aturada per reposar forces i cruspir-se unes patates fregides. Evitant la 'pájara', vaja.
El cas és que per arribar fins la famosa creu en Toni va haver de fer un sacrifici. I no era pas físic, no. Va haver de privar-se de compartir una rotllana ballant sardanes. El de TV3 compartia el vídeo del ball popular, i confessava a un seguidor que "se m'anaven els peus". L'Elies ens va deixar sense el document gràfic, llàstima.
L'any vinent tindrem una nova oportunitat. S'han de mantenir les tradicions, totes elles.