Aquest dijous 8 de setembre és un dia que mig món recordarà, quan passin els anys, què estaven fent o què recorden del dia que va morir la reina Elisabet II. La mort d'una de les reines més longeves i emblemàtiques de la història de les monarquies, una de les cares més representatives del segle XX, una reina que va estar al càrrec 70 anys i va veure passar 15 primers ministres britànics, 14 presidents dels Estats Units i desenes de fets històrics. Però hi ha una persona que recordarà especialment aquest 8 de setembre del 2022. Un home que justament aquest dia ja era especial per a ell abans que morís la reina anglesa. Parlem de Toni Cruanyes, que celebrava aquest dijous el seu aniversari com mai no s'hauria imaginat que ho faria.
I no és només aquesta casualitat el lligam que uneix el periodista de Canet amb el decés de la monarca. Ho ha explicat en un curiosíssim fil a Twitter un il·lustrador i dibuixant, Jordi Calvís.
Una coincidència al·lucinant que el mateix Cruanyes ha comentat i que ara els resumim. Explica Calvís que al llibre coral dels 25 anys de La Marató, l'any 2016, diferents persones van escriure sengles relats. Cruanyes, un d'ells, el va dedicar a "l’Eva Lerner, una dona de fer feines argentina amb qui va compartir nits durant els seus anys de locutor als estudis radiofònics de la BBC a Londres". Just a l’inici del relat, el Toni explicava com es pot arribar a viure des del prisma d’un presentador, d'algú que es dedica a donar i explicar notícies, un fet tan important com la mort d’un personatge com la reina d’Anglaterra. Què deia Cruanyes fa sis anys?: "Veu greu i posat sobri. Un inici del 'Telenotícies' que feia anys que esperava. Vestit fosc, camisa blanca i corbata també fosca, però no negra. To seriós, solemne, però no trist. No és aquesta una de les notícies que qualsevol periodista té ganes de dir algun dia? I més quan has estat corresponsal a Londres":
La curiositat, però no queda aquí. La força del relat recau no només en aquesta possibilitat, o en com diria ell que la reina anglesa s'ha mort, sinó que ens parlava aleshores d'una altra dona, la que veritablement havia mort el 2016, a qui també anomenaven la "reina d'Anglaterra". La història de l’Eva, que era qui realment havia mort en aquell moment. Explica Calvís que "Anys enrere, amb un estudi sota mínims a altes hores de la nit, va ser la veu de la reina Elisabet II en un doblatge radiofònic improvisadíssim, i d’aquí el malnom. L’èxit va ser tal quan l’efemèride va arribar a la província de Tucumán, d’on l’Eva n’era originària, que ella mateixa va començar a actuar subtilment com una autèntica reina d’Anglaterra a base de pameles i algun que altre xupito de Beefeater. Aquesta admiració cap a l’Elisabet ll i el fet de seguir posant-li veu a les ones de la BBC, durant i després de la guerra de les Malvines, va enfurismar a la seva família a l’Argentina, que va tallar el contacte per sempre i anys més tard va morir sola a Londres". Un relat trist i preciós que l'autor de la piulada va il·lustrar i a qui ara li ha vingut al cap aquesta coincidència:
El mateix Cruanyes ho ha llegit i s'hi ha pronunciat. Un fil deliciós, molt curiós, que ha fet recordar el periodista aquell relat escrit ara fa sis anys: "Realment, s’ha complert l’inevitable en un dia important per a mi… gràcies per la teva il·lustració i el record ara d’aquell conte amb Elisabet II com a protagonista involuntària":
Felicitem Cruanyes pel seu 48è aniversari. Un aniversari on, curiosament, ha informat d'una notícia que sis anys enrere va imaginar com seria, com ho faria.