Toni Cruanyes, per motius professionals, sovint ha d'informar de notícies que li deixen molt mal cos. Drames, accidents, atemptats, pandèmies, morts, guerres i un no parar d'informacions luctuoses de les quals ha de parlar, però que tant de bo no hagués de dir mai. De tant en tant, però, el Telenotícies que ell edita i presenta ofereix històries que colpegen, que emocionen tot i la cruesa, que són gestos tan plens d'amor incondicional que et deixen amb una sensació de no poder contenir les llàgrimes.
Toni Cruanyes / TV3
I això és el que va passar fa uns dies amb una peça de Mireia Prats i Noemí Prous. La història del Xavier i la Carmen, un amor de 66 anys, ara, darrere la finestra. Explicaven que ell, cada dia de l'any, agafa el seu tamboret i es planta davant de la finestra de la residència on hi viu la seva dona, malalta d'Alzheimer. Fa tres any hi va ingressar per un Alzheimer avançat i, amb la pandèmia, només es poden veure físicament un cop per setmana. Però l'amor que sent per la seva dona és massa gran com perquè cap pandèmia li impedeixi veure la seva estimada. Per això, cada dia la veu a través de la finestra. Només els separa un vidre. Un vidre que no es prou gruixut per no poder salvar la distància entre tots dos.
En Xavier, tamboret en mà, i la Carmen: un amor a través de la finestra / TV3
El mateix Xavier parlava davant les càmeres del TN de per què hi va cada dia, què li fa i diu a la Carmen i què sent... Impossible no plorar davant un AMOR en majúscules, tot i la duresa de veure com la dona de la seva vida té una malaltia tan cruel com l'alzheimer:
Les històries com aquestes són les que et reconforten amb la humanitat. Veient això, encara hi ha esperança. Toni Cruanyes, com qualsevol amb un mínim de sensibilitat al cor, encara ho recorda. I més ara, quan ha apuntat que el prestigiós The New York Times posa la història del Xavier i la Carmen en portada:
Com diu un dels seguidors de Cruanyes, "La notícia més bonica dels darrers temps".