Si troben a faltar Toni Cruanyes a TV3, no s'esverin. El presentador del Telenotícies Vespre fa dies que va plegar de Sant Joan Despí i gaudeix de les vacances al costat de la seva família, el marit Eugeni Villalbí i les dues criatures que omplen la seva llar de joia. Bé, un matís: l'Eugeni fa l'efecte que encara està enfeinat, després d'haver estat nomenat com a un flamant diputat al Parlament de Catalunya. Això vol dir que Barcelona i el Parc de la Ciutadella el reclamen. Potser per això van tornar de Canet de Mar, localitat d'origen del presentador, des d'on compartia la bellesa i la natura del Maresme amb els seus 133.000 seguidors. Una tornada en la que no perdia el temps, anant a una obra de teatre al Poliorama, "De què parlem quan no parlem de tota aquesta merda". 

Sigui com sigui, Cruanyes és molt d'admirar el paisatge: també els urbans. I ha estrenat la setmana amb una passejada nocturna per un entorn que barreja dos ingredients: ser el pulmó verd de la ciutat i evocar records i un sentiment d'orgull que comparteixen molts ciutadans barcelonins i catalans: la Muntanya Màgica de Montjuïc.

Toni Cruanyes i Eugeni Villalbí / Instagram

Ara que bona part de l'actualitat diària és al voltant dels Jocs Olímpics de Tòquio, Cruanyes comparteix aquest esperit recorrent l'Anella Olímpica de Barcelona 92. Han passat 29 anys i dos dies des que aquella famosa fletxa en flames d'Antonio Rebollo encengués el peveter de l'Estadi Olímpic, un moment inesborrable per a diferents generacions. Una d'elles, la del periodista: en aquella època tenia 17 anys, molts somnis i una il·lusió gegantina per viure aquella cita mundial i històrica, que transformava la capital del país. Res tornaria a ser com abans: ni a nivell arquitectònic, ni social, ni tampoc per a la imatge internacional de Catalunya, la seva cultura i fins i tot la llengua.

Potser per això va voler ensenyar a la canalla aquests racons tan importants de la nostra història recent, o ves a saber si mogut únicament per un rampell de nostàlgia, però el cas és que en Toni va immortalitzar l'aspecte que presentaven les rodalies del Palau Sant Jordi, al costat de l'Avinguda de l'Estadi, mentre el sol s'anava ponent i deixant una estampa preciosa. I expressava el que sentia: un cor per aquella Barcelona de 1992, la de la seva joventut, la dels "nostres" Jocs. 

Toni Cruanyes recordant la Barcelona olímpica / @toni_cruanyes

Toni Cruanyes de jove / @toni_cruanyes

Toni Cruanyes aquest 2021 / TV3

L'estiu avança i a Cruanyes encara li manquen moltes coses per fer, gaudir i compartir. N'estarem atents.