El programa 'Està Passant' de l'endemà de la Diada es va convertir en un malson per a Toni Soler, Jair Domínguez i tot l'equip que hi ha al darrera de l'aclamat programa de TV3. El caos (tècnic) va decidir formar part de l'emissió, manifestant-se com un poltergeist inesperat, molest i capritxós que va deixar el presentador a les fosques en més d'una ocasió, malmetent més tard el sistema de realització. Veure la silueta d'en Soler retallada davant dels monitors de l'espai, va ser un incident que anava augmentant de categoria: anècdota, running gag (frustrat), mosqueig, impotència i finalment, rendició. La decisió, tancar la paradeta quan només portaven uns 15 minuts efectius de programa, demanant disculpes i convidant els espectadors a un programa especial en directe aquest mateix dia 13 de forma excepcional.
Avui el programa es podria haver dit: Que està passant!
— RU-G (@RUGISRUG) September 12, 2019
Ànims! Coses del directe.
Després de la cagada a la gala dels Oscar amb el sobret de la millor pel·lícula, tot és poc!!
Què ha passat amb l’ESTÀ PASSANT de TV3?
— miquel colom (@quelcolom) September 12, 2019
Us han boicotejat el programa ? o no es pot dir ?
— CAP61 (@AparicioCarles) 12 de septiembre de 2019
Penso que s’ha d’aprofitar per a una promo de #bricoheroestv3:
— Ferran Aixalà (@loferranaixala) 13 de septiembre de 2019
Què va passar aquell dijous 12 a l’@estapassanttv3?
I veiem @enpeyu i en @sempresaludava amb els monos de bricolatge “potinejant” cables darrere del decorat...
Ja podrieu donar mes explicacions, que després criticareu la Renfe.
— Toni (@toniharo_) 12 de septiembre de 2019
Tot és en directe...i això d'avui és inaudit.
— Jordi Figueras (@JordiFiguerasm) 12 de septiembre de 2019
— klerklerkler||*||🎗 (@kler_cheesecake) 12 de septiembre de 2019
Els problemes i la foscor van treure el cap molt aviat: Dos minuts de programa i primer avís. Semblava un parpelleig sense importància. Però la televisió en directe compleix allò de que si alguna cosa va malament, encara anirà a pitjor. 40 segons després la fallida ja era més que evident, interrompent els acudits del xou. Va intentar afegir l'entrebanc al discurs, però el sortilegi no va funcionar: "Aquest és festival de la paraula i l'humor, la meva cara no importa", ironitzava. Però potser els espectadors si que tenien interès. I, com és natural, Soler estava desconcertat i començant a emprenyar-se, però no el podíem veure. I quan els llums (de perímetre, no els del programa) van tornar, el van enxampar amb la mà a la bragueta, fent broma amb la situació. Match-ball salvat?
L'ànima errant i trapella que jugava amb la il·luminació insistia, fins i tot durant l'entrada de Jair Domínguez, que portava el gran secret de les mobilitzacions del 11-S. "Què passa amb els llums!!!", cridava el guionista. Però el problema ja era greu: Els grafismes i les pantalles tampoc funcionaven. La solució, anar a publicitat, provar de posar ordre i acabar el programa. I semblava que ho aconseguirien, però no era la nit dels miracles. 5 minuts més tard, tornava la foscor i els problemes tècnics, i precipitava la decisió que arribaria poc després: Adéu anticipat i convocatòria per l'endemà com a redempció. Era millor aturar-ho allà: La mala sort, el poltergeist i les maleïdes "coses del directe" es van acarnissar i van tombar un dels espais líders de la cadena pública.