Si viuen a Barcelona, fan servir el transport públic o són senzills vianants potser els hi ha passat. Ho han vist de prop. Podria haver passat desapercebut, perquè estem sobre exposats als estímuls, però el que tenien davant dels ulls era especial. No era d'eixe món. Parlem d'un anunci inserit a les línies de busos de la capital catalana. L'anunciant, una marca molt famosa. De què? De menjar ràpid. Pollastre fregit, d'aquell dels cubells que surten a les pel·lis americanes. Kentucky Fried Chicken. El paladar humà és divers i té el seu públic, l'empresa té establiments a mig planeta. Julio Iglesias se'l cruspia al seu jet juntament amb una truita de patates i una ampolla de Château Lafite Rothschild de milers d'euros Si són clients o simpatitzants, el nostre respecte i disculpa prèvia. No volem ferir sensibilitats, com sí acaba de fer la pròpia cadena amb els catalanoparlants. Els de Barcelona i els que no ho són pas.
Sembla ser que això de menjar escombraria ho fan extensible a les seves campanyes de màrqueting adreçada a la terra que els acull, en aquest cas la catalana. Un país, una llengua i una cultura que es pot sentir força ofeses en llegir les gracietes amb les que intenten pescar nous clients de cuixes arrebossades i patates ultracongelades. Com que estan tan de moda els jocs de paraules i coses per l'estil, els genis de KFC (i aquells a qui han pagat per la idea) s'ho han fet tot a sobre i han batut un rècord. De què? Hom podria pensar que d'ortografia catalana, és el més cridaner si no li dediques dos segons de la teva estupefacció. Passat aquest temps t'adones que ni el Google Translator fa bestieses com aquestes. I quan despertes estabornit del malson, saps que la cosa va molt més enllà. Fa ferum a...
"Estic ric". L'anunci de KFC als busos de Barcelona que fa plorar sang
A catalanofòbia, sí. A menyspreu, a m'importa tot un rave. A és un idioma de paletos. És el típic acudit d'aquell que no respecta una llengua. Va, el text de la finestra del bus capturada per una usuària de les xarxes socials: "No és un pa tumaca però també estic ric. Per 3'99, Menú Ahorro". Els deixem uns segons per rumiar-s'ho i seguim. Perquè és fort, un punt violent, com si algú se't fa pipi a la cama mentre, per exemple, esperes l'H12 o el 159 a la parada. És una sensació similar, no quadra ser tan bèstia i haver passat per diferents filtres, des de la sala de reunions dels creatius, passant per les negociacions amb el client, la impressió i col·locació als finestrals... tot el punyeter procés, sí. Pa tumaca. Estic ric. Ahorro. Vinga. Ulls que ploren sang, i mala lluna.
Toni Soler fulmina l'empresa amb una paraula clau
Enfurismar-se és una de les principals reaccions que trobem a les xarxes socials, com és el cas de Toni Soler. Fotre'ls un bolet verbalment, també. Acostumat a dir les coses tal com li ragen, en aquest cas ho fa amb més raó. El presentador de l''Està Passant', que aquesta passada setmana també celebrava 17 temporades de 'Polònia' a TV3 amb una dada sensacional de share, els fulmina: "Com pot ser que una empresa gran estigui dirigida per ANALFABETS????" En Toni sap què és l'humor, i això no ho és pas. Els seus seguidors li donen la raó i fins i tot van més enllà.
No sembla bona idea que els anuncis d'un restaurant provoquin repulsió i fàstic. Ni que siguis un geni del màrqueting, com n'apunten alguns. Com a estratègia empresarial i alimentària, un zero. Tant com la gràcia que en tenen.