Diuen que cada maestrillo tiene su librillo. Així que en qüestions culinàries, imaginin la de librillos i maestrillos que hi haurà repartits per tot el país. Però quan es parla de plats típics d'una zona determinada, més val fer cas dels qui en saben i seguir els seus consells. I això és el que ha fet ara Toni Soler.

Badaloní d'adopció, però orgullós empordanès de naixement, el director i presentador de l'Està passant ha fet una contribució a la gastronomia catalana amb les darreres publicacions que ha publicat a les seves xarxes socials. Concretament, per dues imatges imponents que ha penjat a Instagram, acompanyades d'uns comentaris que han engegat un encès debat.

Toni Soler / @toni.soler.g

Soler ha estat aquest cap de setmana amb uns amics i s'ha posat les botes. Un tiberi descomunal gràcies a un plat encara més descomunal, en gust i en quantitat. Un dels plats més típics de la seva zona, un arròs fosc o negre de l'Empordà.

Típic plat de tot el llindar de la Costa Brava, fet amb una cocció molt lenta de la ceba perquè quedi ben caramel·litzada, de color semblant a la mel, també hi ha qui hi afegeix la tinta del calamar o d’una sèpia perquè agafi més color, a part del típic gust de la tinta. I sobre aquesta particularitat s'ha mullat Soler.

Toni Soler / @toni.soler.g

Perquè en una primera imatge del procés de l'arròs que ha fet el seu cunyat, seguint la recepta de la seva mare, el presentador de TV3 mostra una imatge acompanyada d'aquest text: "Ceba socarrimada. Clau de volta de l’arròs negre de l’Empordà. El de debò. Seguirem informant!".

Immediatament després, allau de reaccions. Molts aplaudint-ho, d'altres, posant en dubte el que diu: "No esta massa socarrimada? Pregunto des de la ignorància". Resposta de Soler: "si et passes mig minut queda l’arròs fumat. Això deia ma mare". Una altra queixa: "Jo crec que és massa .....la tinta de la sípia fa la resta .... però espero resultat". Resposta: "De tinta ni gota!!!".

Més comentaris: "El que havia de vigilar la ceba...badava, segur...", "l'arròs negre de l'Empordà porta un bon sofregit amb la ceba molt molt feta (jo no la faig tan negra) i aquest és el secret. Res a veure amb l'arròs negre amb tinta", "Gens recomanable. És com una 'picada de carbó'", "És l'arròs negre de l'Empordà i està boníssim i el secret és la ceba quasi cremada. Tant si és en cassola o paella. Toni, les arrels de l'Empordà que no es perdin.!!", "molt bona pinta no fa".

L'arròs fosc o negre de l'Empordà que han menjat a cals Soler i Guasch aquest passat cap de setmana / @toni.soler.g

Poc després, ell mateix ha mostrat una altra imatge amb el resultat final, seguint el secret de cuina: "Ok, som-hi. (Recepta de la mare, empordanesa; execució del cunyat, badaloní)". En veure l'arròs, han continuat els dubtes d'alguns seguidors, resolts pel mateix Soler: "Falta una mica de color no Toni ?? Ha sortit bo ??? Té pinta de ser una mica cru?". Resposta: "Chs. No, ha sortit molt bé, tot i que normalment queda més fosc". O: "Aquest arròs badaloní no és prou negre, no?". Resposta: "Doncs no. Però de gust, boníssim".

L'arròs fosc o negre de l'Empordà que han menjat a cals Soler i Guasch aquest passat cap de setmana / @toni.soler.g

Que tingui el color que vulgui i que la ceba estigui com estigui. Si tots aquests usuaris no han quedat convençuts, nosaltres ens apuntem a tastar-ho quan sigui. Pintaca.