'Està Passant' és el programa líder dels vespres a Catalunya. Una proesa a la que potser no se li dona la importància que mereix, mirant què fa la competència espanyola: concretament el concurs 'Pasapalabra', intractable a tot l'Estat. A casa nostra els papers canvien, però: primer va l'espai satíric de Toni Soler i companyia (17'2% ahir) i després, de prop però per darrera, el concurs de Roberto Leal a Antena 3 (17%). Ja són 4 temporades aplegant un munt de teleespectadors que es pixen de riure amb les ocurrències dels seus guionistes i executors. Això es tradueix en milers de gags, d'acudits i d'improvisacions de tota mena. D'històrics, de polèmics, d'esbojarrats i de sublims. Ara bé, pocs com el que vam veure en l'últim capítol. De fet va estar a punt de deixar fora de combat Soler. I no és fàcil.
En Toni va repetir l'escena que va protagonitzar fa un temps un altre presentador de TV3, tot i que en un registre molt diferent. Parlem de Xavier Graset, conductor del 'Més 324'. Un programa d'anàlisi d'actualitat més tradicional, reflexiu, pausat, en el que hi ha lloc per entrevistes a autors literaris. Precisament durant una d'aquestes converses amb l'escriptora Montse Barderi va patir un atac de riure colossal, incapaç de recuperar la normalitat. El vídeo es va fer viral, per descomptat, per l'espontaneïtat del moment. El recordem aquí.
El de Soler, com dèiem, té d'altres característiques però també és sorprenent: hauria de tenir 'callo' (i el té), per això és extraordinari que algú el posi al límit com va fer l'actriu i humorista Judit Martín, una fixa de RAC1 amb Toni Clapés i també col·laboradora habitual dels programes de Minoria Absoluta, disfressada de forma magistral de la Gioconda. El quadre més famós del món, obra de Leonardo Da Vinci fa 5 segles, immensament popular pel magnetisme del seu somriure misteriós i que milions de persones admiren al museu del Louvre a París. El programa va voler respondre la gran pregunta al voltant de la pintura: de què reia la model Lisa Gherardini, dona de Francesco del Giocondo. Van intentar treure'n l'aigua clara, però sense gaire èxit. De fet, la conclusió és que la pobra senyora no és feliç, sinó algú molt trist. 500 anys mantenint el somriure forçat per "20 monedi d'oro" no surt a compte.
Hi ha una altra particularitat de la seva feina que amoïna la Mona Lisa. I són les fotos de tots aquells que la van a veure a la pinacoteca. Centenars, milers de milions de clics al llarg de la seva existència. D'acord. Ara bé, hi ha una línia vermella que, si la traspassen, la fa embogir i saltar del llenç a la jugular del que tingui davant seu: els flaixos. Fúria, ira, ganes d'assassinar... els pitjors dimonis, vaja. La dolça figura es transforma en una quilla de pàrquing de discoteca makinera, digna d'un programa d'aquells de controls de drogues i alcohol amb gent molt passada de voltes. La imitació va ser tan genial com sobtada i radical, i va enxampar Toni Soler amb la guàrdia baixa. Va trencar-se de riure durant més de mig minut, amb moltes dificultats per continuar. Paga la pena.
Dos obres d'art es van donar la mà a TV3. I van obtenir una resposta proporcional a la seva genialitat. Bravo.