Res no podia ser pitjor que una platea madrilenya plena de VIPS escridassant, amb crits de "fuera, fuera", la companyia catalana La Fura dels Baus per sortir a saludar després de l'estrena de l'òpera Faust amb dos llaços grocs. Però la cosa ha empitjorat. El director de la companyia, Àlex Ollé, ha enviat una disculpa escrita al Teatro Real on diu “Lamento profundamente lo sucedido esta noche. Estoy desolado ya que considero que los hechos han sido totalmente desafortunados y fuera de lugar". No es referia a la vergonyosa histèria de la platea sinó a que dues persones se solidaritzin amb els presos polítics. Ollé destaca que els dos artistes no formen part de la companyia sinó que hi col·laboren. Acaba agraint que el contracti el Teatro Real de Madrid. La Fura dels Baus passa per ser la companyia més agosarada i provocadora de Catalunya.
ACN
És normal que els professionals de la comunicació se sorprenguin que un artista abaixi el cap d'aquesta manera. Com li ha passat a Toni Soler:
Els crucificats són els que porten llaç groc, escridassats per la platea fora de si i assenyalats pel seu director. És com quan al concert per Miguel Ángel Blanco la platea va escridassar Raimon per cantar en català. La xarxa sí que se'n fa creus:
Alguna cosa està passant amb els directors de teatre català. S'està escampant la brama que la caiguda de Lluis Pasqual es deu a que no posava llaços grocs al Teatre Lliure, quan el problema el tenia amb les maneres despòtiques en el tracte amb els treballadors. Ara sembla que per ser un director de prestigi no només no has de manifestar idees polítiques (cosa que cadascú és lliure de fer) sinó que, com és el cas del senyor Àlex Ollé, cal criticar i censurar que els teus subordinats ho facin. Censura i teatre. Oli i aigua. Una mesquinesa.