6 de desembre, dia de la Constitució espanyola. 45 anys que té la criatura, però hom diria que són 9.000. Envellida, desfasada, anquilosada. Ningú, tret dels sospitosos habituals de desafecció a la pàtria, ha volgut posar-la al dia i fer-la genuïnament democràtica, útil i efectiva. Un marc eficaç per donar cabuda a tots aquells que conformen l'Estat, fins i tot els que voldrien tenir la seva pròpia Carta Magna, el seu país i les seves eines per gestionar-lo. L'establishment ha deixat que es podreixi lenta però inexorablement, però vet aquí que part de la tropa que la defensava, ara la cremarien. A ella, al rei, a la reina, al Parlament, a La Moncloa i a tot el que s'interposi en el seu camí. Evidentment, que es parli d'una amnistia a l'independentisme, els fa tornar bojos.
L'aniversari de la criatura no pot ser més mogut, tenim de tot. Revoltes a Ferraz, gent protestant amb rosaris, un examant de Letícia ensorrant-la per infidel i vendepàtries, crits de Felpudo VI, Ayuso dient 'hijo de puta' entredents als seus enemics, i molta bandera: de neonazis, de franquistes, creus de Borgonya i fins i tot espanyoles amb l'escut constitucional foradat. Aquesta és la que fa més pupa a l'homo constituacionalistis. Tot i que, ben pensat, no sabem per què s'estranyen. Aquella Constitució no va ser votada per la majoria dels ciutadans actuals. Més del 75 %, de fet. No havien nascut. I el que han sentit sobre ella són, la major part de les vegades, vaguetats i desinformació.
Amb tot aquest passatge del terror funcionant a plena potència, resulta que avui s'havia d'aparentar normalitat i, per enèsima vegada en dos mesos, assistir a un sarau al Congrés dels Diputats. Entre la jura d'Elionor, els debats d'investidura, l'obertura de la legislatura i la celebració d'avui mateix, hi ha més moguda a la Carrera de San Jerónimo que mai. Allà s'ha vist a les principals autoritats de l'Estat, excepte els monarques, adreçant discursos aduladors sobre la norma fonamental de l'Estat. Després hem vist a la ultradreta de VOX tornar a assetjar la seu d'un partit polític. Vaja, el de sempre. La normalitat a l'Espanya que n'acaba 2023... i començarà igual 2024.
Un aniversari és sinònim de regals. Les paraules dels representants institucionals a l'exterior del Parlament portaven un llacet molt bufó. Però també s'ha de considerar com a obsequi, per exemple, les 2 paraules que un presentador estrella de TV3, indepe i historiador de rellevància, ha dedicat a la Constitució. Pim-pam. Toni Soler coneix bé el senador romà que, fa més de 2000 anys, responia als noms de Cató el Vell o Cató el Censor. Durant les guerres púniques de l'imperi contra Cartago, l'home dedicava les seves intervencions a repetir insaciablement que "Cartago ha de ser destruïda". L'expressió que ha quedat per a la història, si més no la versió més abreujada, és "Carthago delenda est”. Un llatinisme que Soler recupera i de quina manera als nostres dies: “DELENDA EST Constitució de 1978”. Es pot dir més fort, però més clar és difícil.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!