Espanya no canvia: ni totes les taules de diàleg (no riguin), ni totes les cimeres internacionals celebrades a Barcelona, ni tan sols el parany més subtil de tots els que han preparat contra Catalunya poden canviar el seu tarannà irrespectuós i invasiu. Els catalans i catalanes som una mena de tribu aborigen en vies d'extinció. Sí, ens extingim, tot gràcies als seus esforços per reduir-nos a folklore, a particularitats regionals, a un element decoratiu que els fa nosa. Si ells són tossuts, però, aquest país ho serà encara més. Potser la intensitat de la lluita minvi en algunes etapes, però que no tinguin cap mena de dubte: resistirem.
A casa nostra no podem abaixar la guàrdia, especialment pel que fa a la qüestió de la llengua. La gota malaia del menyspreu castellà es manifesta arreu, en cada àmbit de la vida, des de l'escola a l'administració, des del bar a la pràctica esportiva. És feixuc viure així, però és l'única manera d'evitar la barra lliure dels mesetaris que ignoren els conceptes més bàsics d'aquella convivència que tant prediquen però mai posen en pràctica. Exemples? A dojo: xarxes socials, acreditacions de periodistes i, com acaba de denunciar el presentador de TV3 Toni Soler, la Lliga ACB de bàsquet.
Toni Soler, defensor del català i fan del Joventut de Badalona, esclata per una piulada sobre la Lliga ACB
A banda d'un defensor aferrissat de la catalanitat, Soler és natural de Badalona. Un home orgullós de la seva ciutat, de la seva terra, del patrimoni material i immaterial de la localitat. Aquí entra l'element esportiu: la ciutat pot presumir de comptar amb un club llegendari com el Joventut, que torna a recuperar les bones sensacions perdudes durant anys de cert declivi. Tanmateix, en Toni mai no ha deixat de recolzar l'equip, d'animar-lo, d'acompanyar-lo a l'Olímpic sempre que pot. Com ha de ser. El compte a Instagram del d''Està Passant' i director de la productora Minoria Absoluta ('Polònia', 'Pares normals', 'Smiley') ofereix diverses escenes que acrediten aquesta passió verd-i-negra. Per això i per ser conscient del que pateix el seu idioma cada dia, ha esclatat per una piulada vista en un compte del patrocinador de l'ACB.
El jugador Guillem Vives veu com li espanyolitzen el nom. Soler reacciona, implacable
El missatge en qüestió feia referència a un dels jugadors més destacats de la plantilla, Guillem Vives. El base barceloní format a les categories inferiors del Joventut va tornar a casa després de 7 temporades al València Basket. És un líder experimentat, un home important de l'esquema de joc de l'entrenador Carles Duran. Tots aquests atributs han fet que l'esmentat compte lloés Vives, tot i que a la seva manera: li han espanyolitzat el nom de mala manera, passant a nomenar-lo com "Guillén". Ja posats podrien haver traduït també el cognom, tot i que fa l'efecte que, de facto, ja ho han fet. Aquesta maniobra ha ferit els ulls i l'orgull de Soler, que els ha cantat la canya: ""Guillén"? Dues faltes en una sola paraula? També us passa quan escriviu Dubljevic, Hezonja o Laprovittola?" Impecable.
Oi que a Cesc Fàbregas no li deien Francisco, malgrat patir esquinços linguals habitualment? O que no han inventat un palabro per Llull (tot i que li diguin Sergio amb tota la pachorra)? Menys conyes i més respecte.