Toni Soler és una de les persones més polifacètiques dels mitjans d'aquest país. El seu cap mai no para quiet. Quan no està escrivint, està presentant programes de tele, participant en tertúlies radiofòniques o dirigint projectes editorials. Des de la seva productora Minoria absoluta fa ja una pila d'anys que és un referent de la sàtira política amb l'exitós Polònia, que dijous passat va penjar el cartell de tancat per vacances. A l'altra proposta televisiva, Està passant, encara li queda corda fins a finals de juliol. I encara té un altre fill, que va més a poc a poc, però que li dona moltes satisfaccions, la revista trimestral El món d'ahir, on aborda el passat donant-li forma de reflexions d'autor.

Ahir vam veure l'Està passant a una hora poc habitual, en prime time, i després del TN. Per què?
Perquè TV3 ens ho va proposar de manera puntual. Jugava la selecció espanyola a Telecinco i van pensar que seria millor emetre un resum de la setmana passada a la mateixa hora de sempre i després el programa d'ahir, una mica com a experiment, per veure quin comportament tindria el públic. Va anar força bé (al vespre, competint amb l'Espanya-Marroc, el programa va fer un 9% i després del TN, un 16%)

Li agradaria que l'any vinent es fes el programa a aquella hora?
Egoistament, m'agrada més el que faig ara, perquè així acabo a les 9 i puc anar a sopar a casa. A nivell de graella, no sé què li va millor a TV3. Potser seria desvestir un sant per vestir-ne un altre, no sé si seria molt bona idea. Hem fet una bona feina aquest any, teníem l'encàrrec de fer audiència i ressuscitar una franja abans del TN que TV3 tenia força morta, i crec que ho hem aconseguit amb escreix. 

Durant una època no estava clar que renovessin. Hi havia resultats, però no hi havia diners...
No hi havia govern, ni pressupost. Ens deien que no podrien fer front al famós "montorazo". Sembla que això s'ha resolt i compten amb nosaltres per a la temporada vinent.

TV3

L'any vinent faran més entrevistes, com la que van fer al regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, al principi de la temporada?
Vam deixar de fer-ho perquè la gent preferia veure'ns a nosaltres tres i riure. Les entrevistes et tallen una mica el ritme.

TV3 és un blanc fàcil? Felipe González, Xavier Sardà... molts diuen que no hi van per no servir com a excusa d'un discurs...
A nosaltres ens surt sola l'autocrítica i l'autoironia. Tot el que ens envolta ho trobem molt parodiable, també TV3. Em semblaria impossible treballar amb més llibertat i menys condicionants que com ho faig a TV3.

Per què, llavors, diuen el que diuen?
Al Sardà l'aprecio i respecto. Senzillament discrepo. Felipe González és una altra cosa, tot el que diu va en funció d'uns interessos que no tenen cap valor per a mi.

Roberto Lázaro

A Està passant va dir: "TV3 és de tots, però de Puigdemont una mica més" o "Jo crec que Puigdemont ens prenia per post-imbècils i ara ens pren per pre-gilipolles"...
És que la frase de Puigdemont era graciosa en ella mateixa. Va dir que "en l'anterior etapa anàvem de la post-autonomia a la pre-independència i que ara podem dir que anem de la post-independència a la pre-república". A mi que m'ho expliquin. És veritat que aquell dia, a la xarxa en lloc de veure espanyolistes inflamats hi havia independentistes inflamats. Però això forma part del joc. Sé que TV3 en ser pública té determinades pressions, però també sé que si dic això, després no tindré una trucada del director Vicent Sanchis fotent-me la bronca. No estic a TV3 per escandalitzar gratuïtament, però sé que puc parlar amb llibertat.

TV3

També va cremar la foto de Puigdemont 'sense voler' en lloc de cremar la foto del Rei. Entén que hi hagi espectadors que no ho entenguin?
La meva obligació és entendre qualsevol reacció. I no fer ulls clucs a les crítiques, ser receptiu, autocrític, no enfadar-me amb les insolències que em puguin dir... Però jo seguiré dient el que cregui segons el meu criteri. I això es pot fer aquí. Per això, defensaré TV3 de qualsevol persona que l'ataqui.

Fins i tot 'el seu amic Monegal' va escriure que ara deixaven anar perdigonades equitativament...
A Monegal en general li agraden més uns perdigons que altres. Porta una línia molt agressiva contra TV3 i és molt difícil que ara a en Monegal li agradi molt el que jo faig. Tots ens hem fet més grandets, ara em prenc les crítiques amb més filosofia.

BTV

Algun dia es veuria dirigint TV3? Ser una mena de Gerard Piqué, que potser canviarà la gespa per la presidència, i deixar els platós pels despatxos? (Pots mirar la resposta al següent vídeo):

Quim Torra o Pedro Sánchez tenen menys material humorístic que Carles Puigdemont o Mariano Rajoy?
Quan comencen, els polítics sempre tenen menys chicha, fins que no es van repetint pautes o tics. Començar-nos a ficar amb Torra perquè és un personatge fascinat per la república i pel temps del passat, quan encara no coneixem la seva trajectòria, són bromes poc efectives. Clar que trobem a faltar Rajoy o Puigdemont, però també veus que van passant presidents i tu segueixes allà i també és una satisfacció. La broma continua.

Polònia va acabar dijous passat. El veurem la temporada vinent?
Em sembla que és la intenció de TV3. Nosaltres ens estem preparant per tornar-hi. Però fins que no estigui signat... Però aquesta és la idea.

TV3

L'últim programa va emocionar, amb la reunió dels presos polítics en una mateixa sala. Com combinen treure punta d'una situació que també els fa sentir dolor a nivell personal?
No et negaré que té una dificultat afegida. Jo també em vaig emocionar, com a espectador. A mi m'ha passat: hi ha dies que penses 'no tinc ganes de sortir ara a fer el tonto i treure punta'. Però m'ha estat terapèutic a mi i a molta gent, en un context de dol polític, de semi-depressió i de bombardeig mediàtic. Preferiria poder riure i ser corrosiu en d'altres circumstàncies. Quan hi ha polítics en situació de crueltat, el teu paper esdevé molt estrany.

Un d'aquests polítics és amic seu, l'Oriol Junqueras, amb qui va treballar al programa El favorit (clica a la imatge per veure un fragment d'El favorit)​. Tornarà a visitar-lo a Estremera?
Espero tornar-hi abans de l'estiu. També m'agradaria anar a veure el Raül Romeva, que també el conec fa molts anys. 

TV3

Com porta que hi hagi amics seus a la presó pels seus pensaments polítics? (Mira la resposta al següent vídeo):

Parlant d'estar enfadat, a Twitter és força actiu. I una de les vegades que l'hem vist més bel·ligerant va ser quan van posar un carrer a Pepe Rubianes a la Barceloneta, cosa que van atacar personatges com Alfonso Rojo, a qui després vostè va dir-li que era "un merda"...
De vegades, a Twitter em reprimeixo. D'altres no, i em comporta problemes. Però al primer gilipolles que em diu alguna cosa, el bloquejo, constantment. No estic per discutir a la xarxa amb segons quin descerebrat. Alfonso Rojo estava atacant un amic meu mort. Què més ha de passar perquè jo respongui? El mínim és dir-li 'merda'. És això i moltes més coses, l'Alfonso Rojo.

Costa treure'l de polleguera?
Jo sé que tinc tres papers: tinc el 'Toni Soler simpàtic' per qui la vida és un acudit, que és el de la tele; el 'Toni Soler reflexiu', que és el que escriu articles, i el 'Toni Soler hooligan', que és el de Twitter. I tots tres soc jo.

Roberto Lázaro

Algú que també s'expressa molt a la xarxa és Pilar Rahola, de qui vostès fan conya dient que surt a tot arreu. S'han plantejat algun dia, ja que col·labora al Tot es mou, que després es quedi al seu  plató?
És una molt bona idea, ho penso fer algun dia. La Pilar és un animal televisiu de primera divisió. Jo no estic d'acord amb ella molts cops, però és una persona molt valenta, no li fa por res. Ni al Twitter ni al cara a cara. Defensa amb coratge el que és important per a ella. Jo no soc tan valent. 

Vostè, la Pilar... dos badalonins. Què li sembla la moció de censura que hi va haver a l'Ajuntament de la seva ciutat?
Jo vaig estar quatre anys dissimulant que era de Badalona perquè em feia vergonya tenir d'alcalde García Albiol. Dolors Sabater ha fet una feina excel·lent, que ha volgut fer governar juntes les esquerres de tota mena. Tot això s'ha anat en orris. Ara tenim un govern teledirigit per García Albiol des de l'ombra, on un partit amb tres regidors vol governar una ciutat de 220.000 habitants. Això és un chiste. Que el PSC cregui que això li serà rendible és preocupant per a Badalona i en general, perquè el PSC és un partit que té set vides, moltíssimes. Si ara al PSOE li va bé, revifa. El PSC té un paper important a Catalunya, no se'l pot menystenir, i veure'l fer aquest paperot és una mica penós.

De tots els fills professionals, potser a qui s'estima més és a la revista trimestral El món d'ahir. Què li va passar pel cap per fer una revista, que sembla un llibre, en un temps on no es ven paper?
Encara no tenia programa, Polònia anava molt sol... Vaig pensar que no trobava el tipus de revista sobre història que a mi m'agradaria, una història narrativa, d'autor. És un fill que has de cuidar més que els altres. Però tenim força subscriptors, és un objecte bonic que demostra que les productores s'han d'atrevir amb qualsevol format, no només audiovisuals.

Han guanyat dos premis Laus de disseny a Catalunya...
Sí, també acabem de guanyar el premi a la millor publicació periòdica de l'APEC. Per ser la primera que fem, no està malament. Però si el paper ha de morir, que mori, no tinc accions a cap empresa paperera. Però mentrestant, coi, agafem persones que escriguin bé i que parlin de la història, que s'endinsin en coses que no coneguin, s'informin, i ho escriguin. Ens interessa gent que escrigui sobre coses que no saben. Volem el seu punt de vista, no la seva erudició. És una revista sobre la vivència del passat.

A cada número hi ha un dossier temàtic central, la mort, el cinema, València... El proper número és a punt de sortir. Quin serà el tema del dossier?
La música. Jordi Puntí escrivint sobre jazz, hem recuperat un text d'Stefan Zweig sobre la Marsellesa, Strauss perseguit per Hitler... Volem que la gent, tot i que pensi 'no m'agrada que estigui en paper, no m'agrada haver de pagar, potser no m'agrada que estigui en català, que sigui sobre història...' digui després: 'és que és tan xula que me l'he de comprar'.

Roberto Lázaro

Per acabar, el test En Blau. Defineixi amb poques paraules els següents conceptes:

TV3: Casa meva. Però de vegades a casa teva tens la sensació que et cau el sostre al damunt

Polònia: Una de les grans aventures de la meva vida, un motiu d'orgull

Està passant: Una sorpresa agradable que no m'esperava als meus 52 anys

El món d'ahir: Un producte fet amb una cura i estimació màximes

El 155: Una conseqüència del dèficit democràtic espanyol i les nostres mancances com a nació

Carles Puigdemont: És massa d'hora per jutjar-lo, però mereix un gran respecte, com tots els que pateixen les conseqüències de l'1 d'octubre

Quim Torra: Una bona persona, tot i que no coincideixo amb la seva manera d'entendre la nació

Mariano Rajoy: Dels pocs polítics amb qui m'aniria a sopar i de copes. El trobo un paio simpatiquíssim... Però seria molt frívol dir només això. També és un possible corrupte i un presoner de la seva herència franquista, com tot el PP

Pedro Sánchez: Té el defecte capital del PSOE, que és més façana que fons

Inés Arrimadas: Una persona intel·ligent i valenta, i això li respecto, però crec que està disposada a tot per un vot, i això em fa molta por

Xavier García Albiol: Un residu. Un residu d'un temps que per sort, ja ha acabat

El rei Felip VI: un altre residu, però aquest em sembla que costarà més que passi. Una reminiscència de temps passats i una persona que ni entén ni vol entendre una part de gent important sobre la que teòricament regna

Iñaki Urdangarin: una peça més d'un engranatge podrit

Catalunya: un etern projecte de nació... (pausa llarga) amb unes febleses que semblen insuperables, però amb una resistència secular a la desaparició que la converteix en un cas únic

Espanya: un projecte polític que porta segles intentant fer entrar el clau per la cabota

Òscar Andreu i Jair Domínguez: bàsicament són dues persones que em fan riure, i això jo ho valoro d'una manera que no et pots ni imaginar

Toni Soler: una persona que si de tant en tant s'aturés i pensés que la vida és meravellosa, seria força més feliç

(Pots veure el test al següent vídeo):