Barcelona ha estat durant anys aquella ciutat on els turistes s'enduien de record, si passejaven per La Rambla, un barret mexicà. Per alguna estranya raó, els venedors de souvenirs van trobar ideal que Mèxic servís de promoció de Catalunya. Potser creient que els nord-americans quan senten parlar castellà pensen que són a Mèxic, el seu veí de baix.

Ara els turistes estrangers tenen més on triar: samarretes del Barça, Gaudí i postals. Toni Soler passejava pel seu barri, a Ciutat Vella, i s'ha trobat la típica botiga de souvenirs. No s'ha resistit a fer aquesta foto: Greetings from Barcelona, records des de Barcelona:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Toni Soler (@toni.soler.g)

Un expositor de postals del centre de Barcelona, amb postals de Gaudí, el Camp Nou i el Tibidabo, i de sobte una postal de l'estelada i una de la bandera constitucional d'Espanya, amb l'escut i tot. El pakistanès que regenta el local ha tingut el detall de col·locar l'estelada a la banda superior, per sobre d'Espanya. Delicadesa amb els nadius.

Els seguidors de Toni Soler, més de 70 mil, comenten la foto amb conya:

  • Com a mínim està a dalt
  • Catàlunya catalana
  • Toma yaaaa!!😮😮😮😂😂😂
  • Pluralitat? A mi personalment em fa mal els ulls
  • Quin mal als ulls!!!
  • Molt juntes
  • Quina vergonya!!!!!!

23

Toni Soler entelat, TV3

Més poètica és la següent imatge de la passejada de Soler pel seu barri, entre el Raval i el Gòtic, quan ha vist llum solar a la Plaça Reial al final d'un carrerot estret:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Toni Soler (@toni.soler.g)

Sembla ben bé com diu, el camí fosc dels morts amb la llum del cel al final: "La Plaça Reial pot semblar la porta del cel si hi poses una mica de ganes". La diferència és que en aquest cel no hi ha Sant Pere sinó Lluís Llach, Nazario o el Jamboree., il·lustres inquilins d'aquesta plaça tan de postal durant anys.

Toni Soler és de Figueres, molts el relacionen amb Badalona (és molt de la Penya) però resideix al cor de Barcelona, al barri vell. On passejar és, i més ara sense milions de turistes, una delícia. Està passant.

----

Els fans de Toni Soler enyoren el seu compte de twitter, on més sovint omplia la xarxa de reflexions i també de fotos del seu barri lamentant la degradació:

El restaurant Pitarra, ubicat al carrer Avinyó, era el local on Frederic Soler, Pitarra, treballava de rellotger, i hi reunia tertúlies literàries. Allà també escrivia obres que van portar el públic popular al teatre en català durant la segona meitat del segle XIX. Ara és un pub.