Toni Soler tenia només 33 anys quan la seva mare va morir. Des d'aquell dia, no n'hi ha hagut un de sol que l'historiador i presentador de l'Està passant no la recordi emocionat. Al programa Els meus pares, per exemple, va dir-li a la Gemma Nierga coses precioses sobre ella, precisament, en una plaça que hi ha dedicada a la seva memòria a Badalona.
Toni Soler i Gemma Nierga, a la Plaça Carme Guasch dedicada a la seva mare / TV3
Carme Guasch va ser una reconeguda poetessa, escriptora i mestra que va fer molt per la llengua catalana. A més a més, era la mare d'un orgullós Toni Soler que fins i tot, va ser alumne seu en un curs d'EGB on ella va fer una suplència: "A Figueres, que és el seu poble, no té una plaça com aquesta, però aquí a Badalona, va fer de mestra i se l'estimaven molt. A Figueres té un CEIP".
Se la van estimar molt els badalonins i, evidentment, el seu fill: "Era una persona que deixava empremta amb qui es relacionava. Ella va escriure tota la vida, en un vers seu s'autodefineix com a 'poeta de diumenge', en el sentit que no era una professional, perquè la feina quotidiana de mare, esposa, mestressa de casa i mestra... escrivia quan tenia una estona". I una de les coses que va escriure, un vers d'un sonet, està gravat al terra de la citada plaça: "Un lloc on l'arrel retorni a la terra per sentir que el cor finalment s'aferra a allò que és etern i és cert i és fidel".
Toni Soler parlant-li a la Gemma Nierga de la seva mare, Carme Guasch, a 'Els meus pares' / TV3
Placa amb un vers de Carme Guasch a la plaça de Badalona dedicada a la seva memòria / TV3
I si hi ha una cosa que és eterna, certa i fidel, és l'amor que sempre sentiran els fills de Carme Guasch per ella, tot i que precisament aquest diumenge 22 d'agost faci 23 anys que va morir. De fet, en una data tan significativa com aquesta, encara més.
Carme Guasch va morir tal dia com avui de l'any 1998, i avui, el seu fill Toni ha volgut tenir per ella un recordatori especial que ha commogut els seus seguidors. Una imatge de mare i fill, amb ell sent molt petit i adormit en braços de la seva mare, dins un cotxe, que mira a càmera orgullosa i serena. Soler reconeix que "no la recordo així, però per sort hi ha la foto". Una imatge preciosa, emotiva i plena d'amor:
Una imatge meravellosa, que ha rebut un allau de comentaris, alguns, de tan macos com el que veuen en la imatge: "Escoltaves els seus batecs. Mai s'aturen entre mare i fill, fill i mare". Batecs que també sent la germana de Toni Soler, una Sílvia Soler que també ha volgut recordar Carme Guasch amb una altra imatge.
Però si la foto del seu germà correspon a finals dels anys 60, començaments dels 70, la que ha triat l'escriptora per homenatjar la seva mare correspon a finals dels anys 40, quan ella estudiava a la Universitat de Barcelona. Com diu la Sílvia, "Avui que fa 23 anys que no la tinc, puc pensar-la com vull. Així era la meva mare quan estudiava a la Universitat de Barcelona, finals dels 40".
Que la pensin i recordin sempre, i com ells vulguin. Dues fotos, dos records de dos fills cap a la seva mare dels milers que tenen d'ella. Una mare que segur que allà on estigui estarà orgullosa d'ells.