Lorena Roldán (Cs) s'ha pres molt seriosament el seu nou paper a la direcció del partit taronja a Catalunya. Governar com a força més votada? No. Dialogar amb els seus rivals? Tampoc. Aportar serenor al panorama polític? Fred, fred. Tot el contrari: Roldán s'ha destapat com una entusiasta seguidora del manual d'estil de Rivera, Girauta o, més concretament, Inés Arrimadas. N'ha deixat testimoni: Acusar Torra de no empatitzar amb les malaltes de càncer de mama, assegurar que Barcelona és una jungla on la gent va amb catanes pel carrer o, la última, el que va dir sobre les detencions d'independentistes: Relacionar el President de la Generalitat amb terroristes dient una frase abjecta: "Ahora ya sabemos a qué se refería el señor Torra con eso de 'apretad'. ¿Qué era? ¿Apretad el detonador?"
El sorpasso és a tocar: L'aprenenta és va camí de superar la seva mestra. Ja no se sap on acaba Roldán i on comença Arrimadas. Bé, això és el que podria pensar qualsevol espectador d'aquest xou infame, tot i que hi ha 'especialistes' que tenen els sentits molt més entrenats. I a ells no els donen "gat per llebre". Com a Toni Soler, que sap que entre totes dues hi ha diferències. Una és l'autèntica, l'original. L'altra, una còpia de marca blanca. "L'Arrimadas d'Hacendado". Difícil de no riure amb la comparació. Llàstima que es tracti d'un tema tan seriós.
El conductor de l'Està Passant de TV3 rematava la plantofada amb forma de gag: "Això són declaracions públiques, no és un tuit. I per tant, la Lorena Roldán no l'ha pogut esborrar. Què ha de fer? Esborrar-se a ella mateixa?". Doncs no és mala idea. Al menys ens estalviaríem discursos incendiaris i 'pollos' cada cop més gratuïts i aberrants.