Del col·lectiu del món del cinema sempre s'ha esperat alguna cosa més que el simple fet (que ja és molt) de fer pel·lícules. Se'ls atribueix a directors, guionistes i intèrprets una sensibilitat especial a l'hora de pronunciar-se i combatre les injustícies i alçar la veu contra les coses que són criticables tant del seu país com del que passa a la resta del món. La cerimònia dels Premis Goya acostuma a ser un esdeveniment propici perquè les reivindicacions o queixes ressonin amb més força.

Els premis del cinema espanyol de les anteriors edicions seran recordats, tant o més que pels premiats, pels crits del "No a la guerra" de l'any 2003 en protesta a la intervenció espanyola a la Guerra d'Irak, les queixes de Candela Peña a les retallades al sistema públic de l'any 2013 o les mans blanques contra ETA el 1998.

TVE

Ara fa un any, com passarà aquest dissabte, es va celebrar la cerimònia anual dels Goya. En el dia en que es van entregar els premis, ja feia alguns mesos que hi havia mancats de llibertat un grup de persones, els presos polítics, per expressar les seves idees. Els Jordis, Junqueras i Forn portaven tres mesos a la presó. Però a la gala del 'reivindicatiu' món del cinema, no es va dir ni mu. Molts focus, molts smokings, molts vestits de gala, i cap paraula de suport. El periodista Carles Francino esclatava als micròfons de la SER: “¿A nadie, absolutamente a nadie del mundo del cine, de la cultura, tan proclive a la protesta y a la reivindicación, a nadie le chirría que haya unos tíos en la cárcel, ¡en prisión preventiva!, que lleven tres meses sin juicio ni nada?”.

Efe

Ha passat un any. Els empresonats ja no en són quatre, sinó 9. I ara els acaben de traslladar a Madrid fins que comenci el judici al procés el pròxim 12 de febrer. Qui sap si es veuran molts llaços grocs, qui sap si algun dels premiats, de les persones que entregaran els guardons o dels mateixos presentadors dirà alguna cosa de l'anòmala i injusta situació dels presos. Perquè el cinema, tan bon punt és lluitador contra les causes com s'oblida ràpidament. Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, els presentadors dels premis, han deixat caure en una entrevista a El Mundo que "Somos catalanes, amamos nuestra tierra, estamos en Madrid encantados, si hay que ir a Sevilla se va. La situación de Cataluña, aunque sin ser el tema más importante de todos, a lo mejor refleja nuestra forma de ser que es esa apuesta por la normalidad que de manera involuntaria siempre hemos puesto en práctica".

GTRES

Sílvia Abril afegeix que "la gala de los Goya 2019 tampoco es un lugar para entrar en profundidad en el tema", mentre Buenafuente defensa que és "una cuestión que un cómico no debería resolver". Ells dos no seran els únics catalans o professionals lligats a la indústria catalana que podrien pujar damunt l'escenari a recollir un premi, i per tant, a poder tenir uns moments de glòria i uns minuts de micròfon obert davant tota Espanya per dir el que pensin. Persones com Isaki Lacuesta, Anna Castillo, Eduard Fernández, per posar alguns exemples. Veurem què és el que diuen (si diuen alguna cosa). Evidentment, poden fer el que els vingui de gust. Hi ha, però, qui té seriosos dubtes que es pronunciïn en aquest sentit.

Un contundent missatge, amb una dosi extra d'ironia i sarcasme, el que ha deixat anar Toni Soler sobre la qüestió.  No només dona per fet que 'evitaran' el tema del judici als presos, sinó que a més frisa per veure com s'ho faran per passar sense fer soroll. I a jutjar per la reacció, no és l'únic que té aquesta certesa:

Aquest vespre sortirem de dubtes.