Toni Soler era independentista quan gairebé ningú no ho era. A banda de periodista, de productor i amo d'una de les empreses més prolífiques de Catalunya, Minoria absoluta, és historiador. El seu llibre Història de Catalunya modèstia a part és encara ara un best seller. Va fer un programa d'història del país a TV3, El favorit, i qui l'ajudava a fer pedagogia dels millors personatges de Catalunya era un tal Oriol Junqueras. Són independentistes de tota la vida. Per això Toni Soler és una veu autoritzada per parlar de referèndums d'independència. No només com a periodista sinó com a historiador.
Toni Soler ha hagut de puntualitzar un tuit foteta sobre la proposta d'ERC que el referèndum necessiti un 50% de participació i un 55% de sís per ser vinculant a favor de la independència. Tot ve per un tuit d'El Nacional que recull Pere Antoni Pons, un columnista de l'Ara, al qual també pertany Toni Soler:
La proposta d'ERC implica que si la independència guanya pel 53% dels vots no surti endavant, cal un 55%. Algú interpreta que això dona més dret de vet als unionistes ja que poden ser menys i imposar l'statu quo. Això no els converteix en "éssers superiors" sinó que són les regles del joc a la Unió Europea: per canviar una cosa calen quòrums reforçats. Per exemple, per canviar la màxima norma de Catalunya, l'Estatut, calen 2/3 del Parlament. Es diu majoria qualificada per canviar grans acords com són una Constitució o fer un nou Estat. Pot semblar injust però és el que toca. Per canviar una llei només cal la meitat més un. Per canviar un Estat no n'hi ha prou. Soler adverteix que això ja va passar per la independència de Montenegro. És Història. Toni Soler rebla el clau:
Més clar impossible: "Lo de la majoria qualificada en un referèndum té molts precedents, especialment en casos de previsible empat. No dic que sigui l'ideal". El 55% és una bona manera de desactivar el clam victimista unionista de "No se puede imponer la independencia por un 51 a 49". Soler sense acritud aclarint conceptes. Paraula d'historiador.