De dilluns a divendres, Toni Soler té molta feina preparant el seu programa. L'Està passant és l'aposta preferida pels espectadors catalans abans que arribi Toni Cruanyes amb el seu Telenotícies Vespre, on, per cert, ja s'ha acomiadat de la Maria Fernández Vidal, la presentadora d'esports, que deixa els informatius durant uns mesos perquè és a punt de tenir el seu tercer fill.
No només això, també està al darrera del seu projecte editorial, l'excel·lent revista-llibre El món d'ahir, que també li treu moltes hores. Però quan arriba el cap de setmana, toca autoregalar-se i fer-se tants homenatges com calgui. I aquest dissabte, el de Figueres, badaloní d'adopció, l'ha passat comme il faut, amb un bon tiberi en un restaurant on ha fet una troballa personal.
Toni Soler / @toni.soler.g
Aquesta vegada, però, Soler ha enfilat cap al sud del país, cap a la Terra Alta, on just abans que li portessin la manduca, ha tingut ocasió de caure rendit a la beguda que li han posat. Un bon vinet de la zona, D.O. Terra Alta, de garnatxa blanca, del celler de Josep Vicens que respon al nom de Ma iaia Cinta.
Una ampolla que el comunicador ha mostrat orgullós i satisfet després d'haver comprovat les seves bondats. Fent servir una de les típiques paraules que s'escolten a tota hora en aquelles terres: "Quins vins més bons fan a la Terra Alta, xeic!".
De seguida, el mateix celler del que parlava Soler ha respost a l'elogi i li ha preguntat a quin restaurant es trobava, a banda d'agrair-li el comentari visiblement emocionats: "Gràcies per tastar un dels nostres vins, amb un significant tan emocional per a nosaltres. Salut!".
No són els únics veïns de la zona que hi han dit la seva: "En este nom segur que és boníssim, i si és de la Terra Alta, encara més. Bevem vi del terreno redeu, que tenim joies a les mans!!!", "Tens la Foncalda, la vía verda, i un infinit de coses per veure i menja també tenim el mejar tipoc la Cloxa", "L’hem begut, i el iaio Sisco tb!!!!", "Doncs si!!!! i no només hi ha bo el vi. El paisatge, el clima, la Fontcalda, els ports, ….".
Toni Soler / @toni.soler.g
Al bo d'en Toni li agrada la bona teca i el bon vi. Vagi a qualsevol racó del país, no dubta en degustar els millors plats de la zona i generar enveja màxima, o fins i tot, encesos debats, com el que va protagonitzar fa unes setmanes quan es van menjar a casa un dels plats més típics de la seva zona, un arròs fosc o negre de l'Empordà.
Arròs negre meravellós de Toni Soler / @toni-soler.g
---
Típic plat de tot el llindar de la Costa Brava, fet amb una cocció molt lenta de la ceba perquè quedi ben caramel·litzada, de color semblant a la mel, també hi ha qui hi afegeix la tinta del calamar o d’una sèpia perquè agafi més color, a part del típic gust de la tinta. I sobre aquesta particularitat es va mullar Soler.
"Ceba socarrimada. Clau de volta de l’arròs negre de l’Empordà. El de debò. Seguirem informant!". Immediatament després, allau de reaccions. Molts aplaudint-ho, d'altres, posant en dubte el que deia. Ell, però, va mostrar l'abans i el després donant el vist-i-plau a l'arroset que es van cruspir. "Aquest arròs badaloní no és prou negre, no?", li van dir. Resposta: "Doncs no. Però de gust, boníssim. Ha sortit molt bé, tot i que normalment queda més fosc".