Al torero Juan José Padilla l'han comparat amb molts referents ben allunyats del que ell fa. Li han dit Robocop, Mr. Potato, el "Gos" de Joc de trons o, sobretot, Millán-Astray. Per què? Per la seva semblança, especialment amb aquest últim, després d'haver rebut 39 cornades en la seva carrera, haver perdut un ull el 2011 o haver quedat amb la pell del crani penjant després d'una cogida a la Plaza de Toros d'Arévalo, a Ávila.
@LibertadRF
Padilla es retira després de deixar-se la pell, i mai més ben dit, als ruedos. Però en una entrevista a El Español, el que més lamenta no són les cornades, sinó "los mensajes de quienes se alegran cada vez que un toro hunde los pitones en mi carne. Una falta de humanidad". Que no li presentin mai a l'antitaurí actor i còmic Ricky Gervais, que ahir va dir que "si tries lluitar contra un toro, espero que et mati". Sorprenentment, una altra de les coses que més lamenta en el final de la seva carrera és no poder dir adeu a Catalunya, no poder-se acomiadar com Déu mana de la sorra de Barcelona: "Tengo muchos amigos catalanes que son profundamente aficionados y que me siguen por toda España. Me da muchísima pena no haber pisado un ruedo en Catalunya en mi despedida".
GTRES
Padilla considera que el toro s'ha utilitzat com a arma política a Catalunya: "A mí me tocó quitar la foto galardonada con el World Press Photo, y no creo que fuese por mí, era porque había un torero. Y eso es una falta de respeto, un ataque a la libertad de expresión". Això sí, creu que "estamos más cerca de volver a ver toros en Catalunya que de dejar de verlos en España. Soy optimista. Me gustaría que el Gobierno central pusiera cordura en esto y que apoye al colectivo taurino". Padilla vol que a Catalunya es tornin a tallar orelles. I a la resta d'Espanya es tapen les orelles per sentir les reclamacions catalanes. Toreros i polítics no són tan diferents.